Desafiant modernitats d'ara dels estris per collir fruits de l'arbre, apareix en l'esdeveniment popular de "Ferreries floreix" una antiga escala de tres peus, feta amb fusta d'ullastre, encara amb ganes de ser útil per fer de suport ni que sigui com a prestatgeria de testos i de ramells, ni que sigui per fer-lo de la memòria rural agrària.
Si sou capaç de percebre l'afecte que desperteu en les persones amants dels felins, segur que us feu un tip de riure comparant-lo amb la indiferència afectiva que nosaltres despertem en vosaltres...,tal vegada, per això, sou fascinants.
Era el contrast de carrers dins del mateix barri.
Era l'enèsima exigència veïnal a un representant del consistori d'acabar amb la mancança de l'asfaltatge, clavegueram i habitacles socials.
Era el camió repartidor de llet circulant a poc a poc respectant aquell dia, la queixa veïnal i, altres dies, segurament els de pluja, respectant no aprofundir més el fangueig del tram d'aquell carrer que si bé tenia nom, estava mancat de placa, calçada i voreres.
És l'enigma 76, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA.
Encara no érem a l’estiu i ja feia calda i xafogor.
Encara no havia nascut el dia i el sol ja cremava.
Si era conscient que somniava, es despertava.
Si era conscient que pensava, alguna absurditat li feia desdir de continuar fent-ho.
Si era conscient que vivia la vida tot d'una l'esvaïa de la ment quan, tocant de peus a terra, s’adonava de la certesa del no-res.
Si alguna vegada quan somnies has somniat que somniaves, para compte que no faci estona que t'hagis despertat..., però si al cap d'una estona no t'has pessigat, vol dir que inconscientment, però feliç, continues somniant.
Ets una espavilada cria de ruc pasturant a prop de ta mare el, en pocs dies, groguenc assilvestrat camp.
Ets, i no queda clar si ets tu, menut, qui agosaradament, a la babalà, va capdavanter cruspint l'herba o, si és l'assenyalada de ta mare la que, pacientment, va retardant el pas controlant-te l'instint innat de supervivència a fi i efecte d'assegurar-se que et funcioni al cent per cent.
Ets l'atractiu estrella del camí enlluernant mirades i somriures que van des de la persona més criatura a la de més longevitat.
Era aquella transversal presència generacional del veïnat del perifèric barri marginat per obrer.
Era la visita d'aquell representant de la Casa Gran de la plaça Sant Jaume, atenent i prenent nota de les queixes per la deixadesa del barri.
Era la deixadesa en la planificació del clavegueram i retard en la promesa de construir habitatges socials.
Era la presència pel boca a boca de dones i homes conscienciats del fet que si no hi havia queixes donant la cara, poca cosa s'hi podia fer per exigir-los res als de dalt.
Era l'aprenentatge de criatures i adolescents que no es perdien ni una d'aquelles lliçons de camp de com fer-ho per organitzar-se i actuar el dia de demà, per avançar en qualsevol dret social.
És l'enigma 75, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA.
Si com sembla ser, definitivament de l'entorn (i no cal dir de l'exterior) s'allunyés la perillositat de la pandèmia, caldrà continuar tement les conseqüències destructives que radicalment acostumen sempre a empitjorar l'estat del benestar de la classe treballadora si és que, sense imaginar-se'l, algun cop l'ha tingut.
I d'aquí ve la temença col·lectiva de la gent que dia a dia, patidora d'estar dins l'espai del got mig buit, com que no existeix vacuna ni laboratori investigant que els faci sortir de la buidor, una sempiterna espasa de Dàmocles, passejant dins la ment, turmentant o, com a mínim, inquietant, impossibilitarà la visió d'aquell líquid, guaridor dels mals presagis, dins del got.
Vet aquí una desnonada màquina d'escriure de carcassa de plàstic i format aerodinàmic que en una època modernitzà oficines i despatxos traient de circulació aquelles d'armadura de ferro que permetien visualitzar el funcionament dels rotllos de la cinta, el carro de suport del paper i la mitja circumferència del saltironant teclat.
Vet aquí que segons la Viquipèdia, això succeí l'any “1948 amb el model Lexicon 80 de l'empresa italiana Olivetti, dissenyat per
Marcello Nizzoli l'any 1948 va suposar una revolució substancial quant al
disseny i l'estètica de les màquines d'escriure i en conseqüència, també per a
tot l'entorn de les oficines. La característica principal de la Lexicon 80
consistia en una carcassa de plàstic de perfil aerodinàmic que suavitzava i
feia més atractiu l'aspecte de la màquina. A partir d'aquest model l'empresa
Olivetti (que a Espanya produïa des de Barcelona com a Hispano Olivetti) es va
consagrar com a capdavantera en el disseny de productes d'ofimàtica."
Vet aquí que, ara no sinó des del 1980 (només tres dècades i dos anys més tard), els processadors de text en ordinadors, són els causants de trobar una caducada màquina d’escriure en les deixalles del carrer, o desada curosament en alguna casa, o exposada en algun lloc tipus museu o aparador gremial.
A vegades passes estones per veure si alguna bestioleta t'estimula l'instint d'anar "a per ella!!!", vigilant el pati del costat de casa, el de l'antiga "escola de les monges" ara, com que tot queda en família, el de la botiga de Càritas.
A vegades tot d'una auto engronsant-te el cos, botes i desapareixes.
A vegades t'hi estàs temps i temps de sentinella badoc i és llavors quan, al costat del matoll silvestre de groguenques flors formeu, sense florer que us robi protagonisme, un bell detall ornamental damunt la paret mitjanera d'antiquíssims blocs de mares.
Era un dels indrets perifèrics de la ciutat Comtal, emmudit durant la dictadura feixista de Franco, reivindicant a principi del postfranquisme un barri digne i habitatges socials.
Eren aquelles pancartes i pintades voluntàriament pensades en assemblees veïnals, executades, en la nocturnitat, més aviat perquè eren hores fora del treball que pel motiu de l'anonimat.
Era, per algunes persones la denuncia pública d'estar tipes de la marginació urbanística permesa i, a vegades fomentada, des de la gran i elitista Casa de la Ciutat de la plaça Sant Jaume, queixa sigui per accedir a habitacles dignes o, repte per eixamplar bases d'ideologia política esquerrana.
És l'enigma 74, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA.
Agafar el camí meticulosament traçat pot significar estar integrada al sistema o donar a entendre allò d'estar còmodament adaptada, però, malauradament, aquesta última actitud, per interessada, sempre serà la més lletja de veure i suportar.
De nena la mare li manava anar al galliner a collir els ous. Abans de fer-ho omplia la llarga i estreta menjadora de fang amb els grans de blat de moro que hi cabien a l'atrotinat pot de llauna i emplenar, sota l'aixeta de l'eixida, d'aigua aquell peculiar canti dispensador del preuat líquid.
Ara, la nena convertida en mare, va amb la filla a comprar al súper els ous envasats que diuen són de granja.
Ara no, d'ençà que van morir l'avi i l'àvia, aquella nena després mare, tipa d'aquell galliner al racó de l'eixida el clausurà fent-hi un jardinet on la vella bevedora encara apaivagarà la set d'alguna au a condició que, ella, alliberada d'empastifar-se les sabates de fang i merda gràcies a la reforma, reompli d'aigua el peculiar canti dels bons i mals records.
Tens desenes de llocs buits per espatarrar el sobrepès que lent, però àgilment, suportes damunt les quatre potes.
Tens desenes de llocs a l'ombra, al sol-ombra i al sol que ja comença a escalfar massa, per jeure't sense que ningú qüestioni l'actitud.
Tens al teu abast tants de tens, que si els haguéssim de mesurar amb el pes i grandària de la barra que tens ocupant llocs ocupats, a favor teu tot s'ha de dir, no farien més bony i pes que el del ridícul del partit de C,s abans-d'ahir no, l'altre, en les eleccions a l'assemblea de la madridZespaÑa.
Era aquell dia de la celebració de l'Aberri Eguna.
Era la diversitat d'actes que anaven celebrant en la plaça principal els diferents culturals centres socials locals i vinguts d'arreu el País Basc.
Era aquella nena amb cara i llenguatge corporal de mala llet que ara no sé si obligada a custodiar paraigua, txistu, tamborí i bandera o, castigada fora del grup per alguna incontrolada rebequeria infantiloide antisocial.
És l'enigma 73, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA.
Des d'una còmoda, però colonitzada i reprimida òptica distant, tal com vaticina Orwell, ahir, en nom de la llibertat, el feixisme, legítimament, ja campa i mana per la capital del regne.
Des d'un ferm sentiment independentista i republicà carregat de raons, queda nítidament clar que no són els nacionalismes sinó la feblesa, ambigüitat o corruptela dels partits d'esquerres, allò que més a beneficiat el ressorgiment del feixisme recolzat per un emergent nazisme que es farà notar dins la comunitat de Madrid amb intencions d'expandir la seva perillosa "llibertat" dins i fora de l’estat espanyol.
PD. Si us plau, fotem el camp, ja s'ho faran.
Perquè ha vist i sofert el perill, el tamariu decapitat, pacientment aguanta ferm el tronc convençut que els silents brots un dia li retornaran l'esplendor.
Si ens referim a les ideologies, creences, religions, etc., etc., no hi ha manera de desconsiderar-les la categoria de "cercle viciós"; fins i tot la lluna amb les puntuals fases de lluna nova a poc a poc creixent fins a culminar amb el cercle de la lluna plena, està atrapada dins el cercle viciós de l'existència.