la nehru i el seu temps

Que en fa de temps d'aquesta foto, tant que sobrepassa de llarg el mig segle; eren temps de quan l'esterilització a ningú li passava pel cap i fins i tot, els quatre veterinaris que hi havia no sabien gairebé res ni de felins ni de cans ni d'ocells casolans de companyia.

Eren temps de quant si quedàveu prenyades, si havia demanda pel barri o amistats, amb sort, de la gatada se salvaven els concertats per un cop ben alletats i espavilats, anar cap al nou destí a feinejar de companyia i distracció de criatures -o no tan criatures--, o pel control i cacera de rates, escarabats...

Eren temps de quan les restes dels àpats familiars eren la vostra menja, però si aquestes eren minses, sempre hi havia una reserva de menuts -tripes, fetge, perdiu...- reservats en un racó de la nevera fos de gel o elèctrica, comprats el dia d'anar a plaça.

 

del nosaltres això, nosaltres allò, al nosaltres, nosaltres, nosaltres...

 Segons com avui per a demà (i no cal llegir entre línies) les declaracions per carta a la ciutadania de l'Oriol Junqueras, a l'independentisme de soca-rel, ja fan més por que una pedregada.

“esclatar les flors” (les plantes, etc.): obrir-se les poncelles, treure flors

Sumant-se a l'encaix de la paret seca que rodeja la tanca i al de la barrera d'ullastre de la clàssica porta cotxera, la primavera té això, l'agosarat, vistós i en aquest cas lluminós groguenc, esclat de flors.

 

segadora, agarbadora i para de comptar

L’avançada tecnologia simplificant feines, no només s’acarnissa amb la pèrdua de llocs de feina, sinó que també fa caure en l’oblit frases fetes; un exemple es dona en definicions durant el maneig d’una de les activitats dedicades al conreu del camp:

“Segar a puny  o a manat”: segar agafant els brins amb la mà esquerra i tallant només els que es tenen agafats. “Segar a sarpeta”: arrancar el gra amb les mans, a grapades, quan és mal any i hi ha poques messes. “Segar acollat”: tallar la palla d'arròs quasi a coll de l'espiga, en un camp molt inundat i, segons les condicions econòmiques amb què els segadors es lloguen per a aquesta feina, es diu “segar a jornal” : si cobren a tant per dia i, si cobren a tant per feina feta, es diu “segar a preu fet” (or., occ.), a “estall” (val.) o a “escarada” (bal.).

 

a l’ovella almirall

Fa tant de temps de la foto que ja no recordo si vaig pensar que series l’ovella insígnia del ramat per mèrits propis o, per aquella “especial” deferència del pastor.

 

 

des d'abans ve la cosa

Diria que des de ben menuda tenia clar que des que neixes, nodrint-te, t'obliguen a participar en l'alegre o tràgic circ de la vida.

 

 

“a les vegades”: indica la repetició moderada, no freqüent, de l'acció o de l'esdeveniment.

És arxiconegut que a vegades la resposta no agrada perquè tal vegada la pregunta no era l'adient, però curiosament de vegades en fer-ne l'adequada, a segons qui tampoc li agrada.

 

la futilesa ve de lluny

La inutilitat formaria part dels concursos tipus "Eurovisió" o "eufòria" menys pels dels tinglats econòmics socials que alimenten els beneficis de lobbies a excepció d'aquells que tenen una sana finalitat altruista que defuig del consumisme de galindaina i frivolitat.

Ahir eren les revistes setmanals de moda o de premsa color rosa, avui dia és la televisió.

 

“aigua i sol, temps de cargol”: aquestes són les condicions ambientals que afavoreixen l'activitat del cargol

Com que duus permanentment al damunt la casa, tot fa pensar que després d'un parell de feiners dies de pluja, ara, fins que et roti, estaràs d'acampada.