era

Era l'època que apareixien per la ciutat com bolets per la muntanya, pancartes sedentàries i ambulants.

Era l'època d'esbombar mancances socials exigint-ne la solució, fent-ho a cara destapada i cridaneres consignes.

Era l'època de reivindicar, reivindicar i reivindicar gràcies a la febril activitat de líders sindicals i veïnals intentant d'engreixar les respectives files ideològiques de cara a les futures democràtiques eleccions generals autoritzades dins del paquet "atado i bien atado" de l'herència del franquisme, que alguns feien creure l'havien rebutjat.

És l'enigma 93, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

"anar a fer escombra" (anar a netejar un lloc per poder-hi treballar)

Si ets persona autònoma dins del règim laboral, a vegades el treball de netejar-te el magatzem duplica el suplici d'allò que se'n diu haver de feinejar,  a manera de carrera o ofici, per poder viure en aquest món. 

 

de senyalitzacions i d’avisos

Si el pas de zebra és la senyalització horitzontal de trànsit que dóna preferència de pas a qui va a peu, el mural és l'avís vertical de com circula positivament pel món la imparable lluita feminista.

 

5-8h. 24º (35º)* HUM. 94%

Ja que no pots fer-ho amb la de l'adolorit cos, amb perseverança i una barra de campionat pots aconseguir que tot, menys la humitat que penetra fins al moll de l'os, de tant en tant et rellisqui a fi i efecte d’intentar allunyar  sentiments de rancúnia cap a tanta justícia injusta solta.

 

bruna, t’he fet morir

Dels teus catorze anys i quatre mesos de vida, tres els has viscut diabètica i dos i mig amb ceguesa total i, de mica en mica com tot allò que té vida, anaves perdent la resta dels sentits fins al punt que ja no controlaves sortir al pati a fer les necessitats.

Bruna, t'he fet morir perquè deixant de patir tu també ho feia jo i la gent que et coneixia i, supòs que també la moixa que, tal com sortiu a la foto d'un parell de dies abans, fins als últims dies no va deixar de fer-te costat conscient o no de la demència aguda que paties..., de fet, ara he de confessar que ella, la Brusca, amb esporàdics inusuals miols, et troba a faltar més que jo amb algun silent pensament.

 

era

Era un quotidià dia en un dels qualssevol barris obrers de la Ciutat Comtal.

Era un dia més dels principis de la transició que algunes persones creien era antifranquista i democràtica.

Era, “gràcies” a les mancances d'entitats socials, la possibilitat de captar imatges reunint tres generacions en un mateix escenari amb reivindicatiu teló de fons.

Era la generació del vergonyós passat bèl·lic, la de la vergonyosa i humiliant feixista postguerra i la de la incerta evolució democràtica d'innocents mentalitats encara per desponcellar ideològicament.

És l'enigma 92, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

"haver de menester les àncores o necessitar les àncores" (emprar molt de temps per fer una cosa que es podria fer aviat)

Si primer són les ganes de fer, queda patent que per retornar la resplendor a l'àncora, imaginàriament es necessitaran una colla d'elles pel seu voltant.

Tanmateix i en un altre context, sembla que el text de la dita sigui del tot escaient per a l'esforçat independentisme crèdul amb les imposades regles damunt la taula de negociació, molt semblants a les del joc de l'Oca, on no existeix ni la casella de l'amnistia ni la del referèndum.

 

de taules de diàleg passades i futures

Es rumoreja que la millor taula de diàleg pactada entre els governs d'Espanya i Catalunya és una de plegable per allò de, en quedar disminuïda, poder desar-la per temps indefinit en un racó.

 

la dependència

Observar aquell enginyós nus li va facilitar entendre l'absorbent complexitat dels lligams.

 

la serenitat

Els poltres mamen aprenent alhora aquella característica serenor de les egües mares tan necessària per subsistir entre la brutalitat o la intel·ligència humana.

 

era

Era qüestió d'anar omplint el barri anunciant la convocació d'una de les tantes assemblees per tractar de millorar-lo.

Era la descoberta de la maleïda aluminosi produïda per emprar, a fi i efecte d'abaratir costos, un tipus de ciment econòmic i ràpid d'endurir.

Era captar l'acció de penjar una de les fràgils pancartes fetes amb paper d'embalar en llocs visibles del barri aprofitant tota mena d'escenaris concorreguts en el fet d'anar i venir de la gent.

Eren, segurament, tres veïns acostumats a dur americana cada dia que, de cop i volta per resultar afectats directes, decidien entrar en la dinàmica reivindicativa de l'Associació de Veïns i aquell dia, davant la mirada complaent d'un dels fills d'un d'ells, potser ja l'alliçonaven en el democràtic comportament social del futur que l'esperava.

És l'enigma 91, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

al molt honorable pere aragonès

Un cop assimilades les notícies d'ahir referents a la taula de negociació, president, llegeixi l'irònic parer d'una independentista fins al moll de l'os més a prop dels vuitanta que dels setanta:

Segons com ho vagi fent, vostè pot passar a la història de Catalunya com la mítica figureta creada per l'escultor Miquel Paredes l'any 1937 "el més petit de tots", això sí, malauradament en la versió botiflera.

 

a vegades

A vegades el somriure dins la foto de persones desaparegudes, o bé ens enfonsa o bé ens reconforta l'estat d'ànim i així, a vegades de mica en mica, entre somrisos assumim que sense la mort no hi ha vida.

 

"tallar el bacallà" (esser àrbitre absolut, fer la seva voluntat sense oposició)

En altres temps qui tallava el bacallà encarregava al subordinat de torn que fes rodar la mola per afilar-li l'eina de tall, com ara, si fa no fa, en certa manera.

Un exemple ben nostrat i gairebé de quilòmetre zero el tenim amb els sis subordinats afiladors que, per començar, esmolant jocs de paraules, prest, diuen s’asseuran en una taula de diàleg cent per cent imperialista  en lloc d’una de negociació i és que, al cap i a la fi tot sembla que mentre uns  a la pràctica esmolen l’einam, altres ho fem teòricament aixoplugant-nos en la lletra de l’himne d’Els Segadors. 

 

la importància del perfil

Sou la part d'una família d'ànecs assilvestrats però força socialitzats i presumits.

En el primer cas, la sociabilitat, no fugiu de la gent qui sap si esperant rebre un tros de pa dur o la porció d'un de l'entrepà sucat amb oli, i en el segon cas, la presumpció, s'ha de dir que gairebé sempre que algú us enfoca, procureu posar-vos de perfil presumint de bec que és com millor quedeu en la foto.

 

era

Era una jornada dedicada a visibilitzar mitjançant cartells d'elaboració i criteri propis, les mancances del barri.

Eren tots els "SIN" denunciats per encoratjar la unió del veïnat a deixar de ser passius per passar a ser actius davant la negligència dels que mai, fins aquell dia, s'oblidaven ni de cobrar-los els impostos, ni de gestionar-los selectivament en benefici propi.

Era l'esperança que els missatges a més a més de ser llegits fossin la mena d'espurna encoratjadora del despertar de la submissió al franquisme que, en teoria i només en teoria, alguns dirigents polítics, es vantaven d'haver-la deixat, si fa o no fa com ara continuen fent-ho.

És l'enigma 90, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

el mai i el sempre de la pirateria

Mai va creure que els contes de pirates eren cosa del passat on la bonhomia d’algun quedava eclipsada per la maldat dels altres  cosa que, en la pirateria actual, gràcies als neoliberals, fan que tots els dolents aparentin ser uns bons Jans.

Sempre va creure que en la pirateria si s'està amb ella, tot t'ho creus i si no hi estàs, et fots i et calces perquè aviat t'apallissaran.

 

el fulard

Envoltant el coll o el cap el nus és complicat, o t'ajuda o et frustra, la qual cosa no vol dir que l'absència d'un nus en qualsevol cas,  faci desaparèixer l'embull.

 

“fer patent”:manifestar, posar a la vista

Quan l'aliança de l'enginy i la duresa de la pedra formen un confortable setí, llevat del caprici d'asseure-hi, poca cosa més si hi pot afegí.

 

xafarderia d'alçada

Tafaners de mena segur que esteu patint d'allò més el temps de reclusió dins la llar tot veient com altres gaudeixen del passeig pels carrers del poble..., tranquils que, tard o d'hora, vosaltres també en sereu els protagonistes de les pixarades, ara aquí ara allà que, per cert, emprenyen la gent que no acaba d'entendre la permissivitat de qui us passeja respectant l'ancestral instint urinari de marcar territoris, al cap i a la fi, conducta més innocent que fer-ho criticant.

 

era

Era, prèvia trobada a l'estació de metro de Fabra i Puig, travessar en bloc les taquilles sense agafar bitllet tot dient: paga l'ajuntament!!!, tot comprovant el somriure còmplice solidari del personal que ens desitjava sort.

Era, estalonar davant de l'ajuntament de la plaça de Sant Jaume, la trobada dels representants del veïnat amb el regidor de torn de la Casa Gran per tractar dels assumptes sempre pendents, sempre ajornats de les mancances socials dels nou barris.

Eren criatures aquell dia acompanyades per mares pares i mestres reivindicant l'escola pública pacíficament fent una seguda també pacíficament ben ordenada per aquell municipal que gràcies a les seves bones formes de tractar el conflicte, en el full d'incidència del dia devia anotar allò de "sense cap alteració violenta de l'ordre".

És l'enigma 89, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

de dominis divergents i d'aparences

L'estranya sensació de l'aparent seguretat d’una torre de defensa damunt la terra ferma i l'aparent seguretat de llibertat navegant damunt la immensitat de la mar.