Semblava que
per senzilla una tèquina duraria poc, però d'estimades i ben cuidades n’hi ha
del segle passat que encara suren.
dimarts, 29 de setembre del 2026
la senzillesa permanent
“morir en olor de santedat”: morir amb fama o amb indicis de sant
Si de santedat i d’indevot va la cosa, antigament, qualsevol persona atea aficionada al vi es rumorejava que moria en olor de bodega.
dilluns, 28 de setembre del 2026
dimecres, 23 de setembre del 2026
dijous, 17 de setembre del 2026
de trampolins i pedestals
Tu, eternal
gavina mediterrània no has de menester cap trampolí per llançar-te en picat i aconseguir
allò que et serveixi per matar la gana, en tot cas, l’utilitzaràs de punt
estratègic de guaita o de lluïment del teu estilitzat cos generosament girbat
de plomatge blanc.
dimecres, 16 de setembre del 2026
a menorca també, perejaume
“Tanmateix,
arriba el turisme, que és cosa regirada i paradoxal de mena, i aconsegueix que,
mentre a Sant Pol de Mar —per no dir a tota la costa— gairebé totes les terres
de conreu són completament ermes, cada matí d’estiu un tractor llauri
meticulosament la sorra de la platja de cap a cap: la llaura i la llaura i la
llaura”.
Perejaume
(Sant Pol de Mar, Maresme 1957)
dimarts, 15 de setembre del 2026
mal que ens pesi
Si abans,
qui mirava el món a través del forat del pany demostrava tafaneria, a vegades,
mòrbida, avui veure’l a través d’una pantalleta d’internet, sovint, mal que ens
pesi, no deixa de ser el mateix.
dilluns, 14 de setembre del 2026
la sinestèsia: sensació en una part, associada o secundària a la produïda en una altra part
Quan l’olor
que emana del roser i no diguem la del perfum de pètals de rosa et resulta
embafador mai, en fotografies, podràs reconèixer generosament la bellesa de la
flor.
dijous, 10 de setembre del 2026
se’t veu
Se’t veu
perduda la mirada.
Se’t veu, tu
també de fa setmanes i mesos tip de la tropical escalfor ambiental les
vint-i-quatre hores del dia.
Se’t veu
jacent damunt l’herba ben segur, intentant retenir la sensació de frescor de la
rosada.
Se’t veu,
modestament dissimulant que, els del teu pelatge ataronjat sou els més famosos
del món si pensem en Orangey, el gat d’Esmorzar amb Diamants, El Gat amb Botes
de Shrek o el gat tigre per excel·lència, Garfield...
dimarts, 8 de setembre del 2026
rehabilitar, reinventar...
Les flamants
frontisses igual al model de les antigues, és apostar per la rehabilitació que
sovint no amaga el desig de reinventar sensacions viscudes dels qui en un temps
llunyà, habitaren la casa.
dilluns, 7 de setembre del 2026
i per què no?
Tal vegada
mirar estoicament l’horitzó facilita l’obertura de nous dins la rutina de la
diària activitat.
dijous, 3 de setembre del 2026
reculls
Del moment,
la foto recull els gestos corporals de la mirada fixa i actitud desafiant
protegint segurament el crescut xai que des de petit et segueix allí on vagis,
la resta, la radiació solar pedres i vegetació davant l’entrada d’un bosc,
recull la mena de natura morta que de fet ens donava vida i raó de ser.
dimecres, 2 de setembre del 2026
«mira lluny, i cauràs a prop»: es diu referint-se a qui pensa només en llur fi i no es fixa en les circumstàncies i dificultats de cada moment
Com que ve
de lluny l’afany d’urbanitzar turísticament com a llocs d’oci indrets
paradisíacs del litoral mediterrani, l’obsessió capitalista o l’afany de qui
inconscientment vol formar part del gremi, transforma la denominada humana
“capacitat de càrrega” en una preocupant “incapacitat”, segons denuncia el
comunicat del GOB-Menorca seguint la continuada lluita contra els sibil·lins
canvis de decrets o elaboració de nous de la dreta i extrema dreta ocupant
Governs i Consells Insulars.
Què serà que
gairebé sempre les perspectives d’ideologia ultradretanes fan caure el benestar
social de prop i, si poden, el llunyà?
dimarts, 1 de setembre del 2026
"temps a venir": en el temps futur
Tanta calor
i humitat les vint-i-quatre hores del dia, espanta i encara més sabent la
primaveral tardor i tardorenc hivern, pronosticats per qui es dedica a estudiar
i mesurar la climatologia del planeta Terra.
Aclimatar-se dins d’un ordre humanístic comença a ser l’urgent repte intergeneracional.

