Per ses illes reps el nom de l'encapçalament i, gràcies a la
negror del teu plomall, ara per ara encara ets ben visible pels brancams de les
moreres, però quan prest la verdor d'abundants fulles els envaeixin, ja podràs
dissimular la teva presència facis o no facis el característic i alegre
xiulet-cant.
Conscient que pel centre de jardineria no has d'anar
masegant i ni tan sols tocant la gamma de plantes i flors exposades, t'adones
que, per poc que t'esforcis ja, només amb la vista, pots notar la gratificant
molsuda tebior dels pètals d'exòtics cactus de jardí.
Observant la situació vaig pitjar el disparador pensant com
sempre, si me’n recordo ja escriuré el que vull dir, però ara, gairebé
com sempre, ja no sé què és el que volia dir.
Sembla mentida que siguem capaces d’entendrir-nos si us
veiem pasturant i indiferents quan torcejats i cuinats formeu part dels
nutrients de la nostra alimentació.
Sembla mentida la capacitat de cinisme existent entre qui us
duu a l'escorxador fins a arribar a qui engoleix la vostra carn.
De sempre el mar, però vist amb el pes dels anys al damunt,
aquell record d'haver anat a la mar i nedar-la, garanteix que ja no hi haurà
cap destorb per fantasiejar de tornar a fer-ho.
La casa era gran. La casa estava deshabitada i segurament
també buida, però no abandonada, estances i racons plens de sorolls i silencis s’encarregaven
d’habitar-la.
Ahir, com qui no vol la cosa, entrava i s'amarrava al port
de Maó en forma de fragata de l'OTAN, una de les dianes o blanc de tir concret,
precís i perfecte per l'encert de l'existent bestiari de míssils i drons de
l'activitat bèl·lica mundial.
Desgraciats ells i, tanmateix, desgraciada, però indignada,
la població.
“Ha brotado esta planta en mi jardín, Google no me la
identifica... Alguien sabe decirme qué es?” Aquest és el text amb què t'han
penjat al Facebook tota la vida; els has ben bé enredat i no només als de casa,
doncs, alguns comentaris com: “Es una " gatopus apoyatus", no da
flor pero adorna” o,“Felinus maximus , perfecto para decorar y también
cómo atrapa moscas”, anaven en el mateix sentit de pensar que eres de la
família dels vegetals, però tu estigues tranquil que jo, seguint el teu joc,
mai revelaré a ningú que ets l'estimat moix de la casa.
En un rampell de coherència amb el seu tarannà i coneixedora
de la dita popular, la persona responsable d'urbanisme de la ciutat,
segurament, explícitament i enèrgicament ordenaria al departament d'obres del
municipi, la col·locació de llambordes formant un cèrcol dins la zona de
vianants del mirador al port a veure si així, en trepitjar-les, fleumes i
menfotistes se'ls encomanava res del poder de la rotllana d'aquell sòl.
A l'interior de les catedrals catòliques trobem l'oferta
d'espais acollidors per l'oració -o la pluja- amb representació d'imatges de
santes o sants plasmant el tipus de martiri sofert o fet diví elaborat i, a
l'exterior la contraoferta, d'espais desacollidors en cas de pluja però
desinhibidors en cas de descreença, de gàrgoles amb forma de persones o animals
de faula pagana.
La natura acostuma a tenir mil i un exemples de visuals
silents crits indicadors de la coratgia necessària per sobreviure continuant
creixent..., o així ho fan palès els cactus furcraea selloana del
passeig.
Lliscant-te per damunt l'aigua anaves tan eixerit que vaig
voler fotografiar el teu estilitzat clatell, però, patapam!, decidires alçar el
vol.
La popular dita té raó, però sovint, en absència de boscúria,
la presència d'un solitari arbre en situacions poc o molt importants, deixa
percebre la bella -o cruel- realitat.
Eus aquí, traient cap, l'ocult existent rere la descurosa
clàssica façana victoriana, la bellesa d'un deixat pati o la d'un assilvestrat
jardí.
Avui, tot i que la pluja duu arena del desert, avui, ni un
bon dia ni un mal dia, avui fa un beneficiós dia.
Sempre diuen que anar per la drecera serveix per estalviar
temps, però també hi ha qui diu, i amb raó, que no hi ha drecera sense
costera perquè, a vegades també amb raó, pots topar amb alguna peculiar
feixuga i costeruda drecera que farà desdir-te de deixar el principal camí
traçat.
Iniciada de poc la primavera d'enguany, trescant en la
recol·lecció del preat pol·len teniu, fins a finals d'estiu, assegurada la feina.
De tu i d'altres espècies compartides, diuen que no només
sou imprescindibles per l'elaboració de diferents sabors de mel sinó que també,
en cas d'extinció posaríeu en risc la seguretat del planeta, o això, és el que
diuen passaria tant a Catalunya com a qualsevol país del món.
Les persones somiadores d'aventures senzillament acostumen a
ser com l'arbre venturer, arrelades al lloc de naixença, però sovint agudes i
originals explicant somnis i para de comptar.
A certa edat, la fulla seca caiguda de l'arbre testimonia
l'època tardoral.
A certa edat, la fulla seca caiguda de l'arbre visiona la
realitat del pas del temps des de les joguines cap al declivi final.
Si en alguna autonomia de l'estat espanyol els més rics
bavegen per aconseguir a contra natura rendibilitzar un espaiós terreny amb
permisos per construir i instal·lar l'anomenat complex Hard Rock de casinos,
hotels, botigues, restaurants..., en una altra autonomia insular, aspirants
també a enriquir-se contra natura regalimen baves per l'èxit aconseguit en la permissivitat de poder transformar espais rústics protegits en places
d'aparcament.
Si pacientment esperes la fugaç sortida de la sargantana o
ratolinet que tens controlats, espavilats com són, l'una reptant l'altre
saltironant, tot controlant depredadors, fes-te a la idea que, cansant-te o avorrint-te
l'espera aconseguiran que fotis el camp de la seva zona de confort.
...i l'ullastre, a caprici recaragolant-se reptant tanques
de filferro, decidí la seva creixença.
Les persones, un cop aclarides o fartes en la qüestió del
"ser o no ser", últimament, gràcies a l'Internet, també estem
atrapades en el dilema de l'"aprendre o dependre".
Les creus, senzillament o supersticiosament, acostumen a ser
una minúscula lletra te d'impremta religiosament consagrada.
No se sap ben bé si la cara d'emprenyades que feu és
producte del morrut frontal sumat al maquillatge d'ombres blanc dels ulls i de
la banyuda cornamenta o, d'una clàssica tertúlia fent-se creus i ratlles pel
futur secà esdevenidor que ja comença a no deixar indiferent cap espècie del
planeta Terra.
Per conèixer, tal vegada la sensació de calma sigui l'única
situació capaç d'emmirallar la verdadera realitat de tot plegat.
Sabem que amb el suport d'una col·lectiva barana podem
superar el vertigen, però el que sovint no sabem és quina mena de personalitzat
suport mental pot ajudar-nos a superar els quotidians i existencials rodaments
de cap per l'esdevenir de desastres bel·licosos o climàtics.
No sempre el recte camí, és l'aconsellable, gràcies a
l'ecologisme se'n fan evitant destruir la naturalesa, però quan el deure està
en mans del salvatge capitalisme, el fet de tirar pel camí dret posant els
fonaments i edificant damunt la natura protegida, acostuma a ser el seu
imperiós lema.
Nota: dos exemples de bestieses. HARD-ROCK i LA RICARDA
Vergonya aliena pertànyer, per imperatiu legal, a un país
que després d'un "estat d'alarma" per la crisi de la Covid-19, alguns
polítics de sota mà es dedicaven a fer i desfer negocis lucratius amb la compra
i subministri (alentit qui sap si per manegar fosques comissions), de màscares
protectores de la infecció o propagació de la viral pandèmia.
-Tenint garantida la nostrada continuació evolutiva, aviat
l'era de la intel·ligència artificial substituirà el fins ara (tarat o no)
genuí cervell i, qui sap si un cop tancat el cercle, després d'un nou Big Bang,
nosaltres tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a...
Si tal com diuen experts ocellaires els mascles teniu negre
intens el plomatge i les femelles sou més marronoses, qui ara estigui mirant la
foto, per força, deduirà que ets tota una doneta de tord omplint-se el pap en
una menjadora comunitària d'aus.
Donant pas a un jorn primaveral i a un migjorn d’estiu, és
una de les tantes hivernals rogenques albades precursora d’avisar-nos de la
realitat del temible escalfament global.
Vet aquí no un gat ni un gos sinó, enquadrat, un privilegiat lloc absent de sequera i, el
conte, s’ha acabat.
Ets clavat al moix de casa, amb el mateix pel d'un potent
color negre i amb el caprici d'un triangular polit pitet de color blanc, i uns
increïbles ulls de color blau ceruli de mirada mig reptadora, mig temorosa
i..., no cal dir-ho, fas tant de goig com el que fa el que vull pensar m'espera
a casa.
A l'exterior d'aquell magatzem de vell, com prenent el sol,
estava la vella bicicleta reflectint que, amb el pas del temps pensàvem igual
d'allò que són més les coses que no podem fer que les que sí que podem fer.
Que estigui prohibit talar d’arrel arbres urbans per l’ús
lúdic de terrasses de bars no vol dir que no es permeti tapiar-los la jardinera
pel seu reg o ferir-los el tronc encastant-los en taules de consum.
Prudentment, per guaitar el que passa pel carrer, deixes la
llargària d'una teula fins a arribar a la punta del teulat i fas bé, perquè mai
se sap si de sobte apareix aquell mareig vertiginós que t'aboqui al buit i, si
no tens temps de caure de quatre potes, ja pots encomanar-te a l'egípcia deessa
Bastet -per allò d'afinitat genèrica-, perquè t'hi il·lumini el traspàs al més
enllà.
El poble francès, com gairebé sempre d'ençà de la Revolució
Francesa (1789-1799) guillotinant l'aristocràcia i clergat, ha estat pioner en
revoltes de classe obrera. Enguany, rere la pagesia gàl·lica un seguici de
països de la grandiloqüent UE, amb contundència per remoure consciències no
només de les administracions sinó també de la ciutadania, s'han alçat
protestant pel progressiu detriment que pateix a causa de l'onerosa i carregosa
burocràcia, la manca de mesures per combatre la sequera i, no cal dir-ho,
l'abusiva distribució d'aliments llunyans dels del km. 0. i és aquí on tota
persona pot, si més no, exigir la presència del producte de proximitat.
Tot i ser ocurrent, el grafit no civilitza el pervers
significat de l'esvàstica.
També en la natura trobem exemples d’incurables nafres com
la que de manera artística i progressiva va clivellant la base de la gegantina
pedra de la Taula del poblat talaiòtic de Talatí de Dalt.
Com que no posseeixes cornamenta, en indrets peninsulars
t'anomenen MOTXA i en l'insular de les Balears, SULLA, ara bé, tot fa pensar
que per la gent ignorant de les variants identitàries caprines, sempre ens
seràs una ORELLUDA.
Pels que si sabem l'efecte del cel rogent, però desconeixem
la causa del fenomen atmosfèric que el provoca, per poc que tafanegem per la
xarxa d'Internet, entre altres toparem amb aquest enllaç on, de científica
manera entenedora, ens diuen El perquè dels colors rogencs: Per explicar el
perquè de les tonalitats rogenques a la sortida o posta del sol cal recordar
que la llum blanca està formada per diferents colors, cadascun amb una longitud
d'ona diferent…
A vegades penso que, el que més angoixa és pensar i, a
vegades, el que més distreu.
A vegades, veure el pas del temps produeix nostàlgia i, a
vegades, entreteniment per tot allò que ha representat.
Si com diuen el material més resistent de la natura és el
filament que segregueu en la tasca de teixir les vostres teranyines per
subsistir en aquest món, res fa estranyar a qui tingui la sort de veure-us
treballar, per curiositat més que per distracció, acabi badocant.
