"Gairebé 32.000 milions de € és el pressupost per la despesa militar (120.000 membres) i segons un informe del diari Público "Sanidad pública: un ejército de 600.000 efectivos, diezmado por los recortes sufridos durante la crisis, que redujeron su presupuesto en más de 28.000 millones de euros entre 2010 y 2017."
Mentrestant, vestit de militar amb l'uniforme de campanya, mascareta i guants, el rei Felipatètic VI, lloà l'esforç de les forces armades per combatre la pandèmia de la Covi-19. Qui rebien els honors notarien aquell dretà orgasme que provoca anar uniformats al servei de la seva "unagrandeilibre", ufanosa de passejar-se dins del sempitern reducte de població de l'Estat espanyol on l'analfabetisme polític té aquelles joves persones disposades a formar part dels militars cossos.
Els components de cada una de les militars tropes, reben i rebran un sou a canvi de no pensar, no opinar i ni tan sols se'ls donarà facilitats per caure en el dilema del dubte. Només han d'estar atlèticament ensinistrats per sortir a repartir hòsties contra la ciutadania díscola amb el poder o, arribat el cas com ara, cercar i traslladar cadàvers pel Coronavirus cap a pistes de gel, tanmateix ara, sortiran a fumigar desinfectant zones virulentes, la qual cosa no vol dir que si algun dia els i ho manessin, també podrien fer la tasca de fumigar per intoxicar alguna que altra rebel•lió de les masses.
L'ara zarzuelenc rei, passa el temps enfeinat a complaure i raspallar als militars garants de la pàtria, mentrestant, la ciutadania aclaparada per la mala gestió i farta de tanta parafernàlia castrense de caps de suro i cervells de serradures, el que des de fa temps exigeix i, a partir d'ara amb més contundència, és potenciar la valoració i reconeixement dels cervells científics compromesos amb la salubritat del planeta i per damunt de tot, d'espargir la formació i correcta praxi sanitària de dones i homes garants del sistema de salut pública finalment reconeguts de pertànyer al col•lectiu d'allò que s'anomenen els serveis essencials, a fi i efecte de poder dignament viure i conviure en aquesta Terra de població culturalment diversa i en constants moviments de superació. De fet, quin sentit tindria tot açò si no fos així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada