de cans i de descans al banc

Eixerits Sultan, Perla, Quico i Lucho, sou l'amorosa obligació de na Tere i na Paca, que us omplen el plat i segurament permetre'n d'ajeure-us damunt d'algun sofà compartint programació televisiva.
Algú dia, coincidint en l'horari del matinal passeig, en creuar-nos, les cinc cues canines s'agiten d'allò més intensificant-se les ganes d'ensumar morrets i culs i, un cop finalitzat l'encontre, i l'intercanvi de frases humanes, la salutació: que tinguem un bon dia i fins demà!, és segurament el calc de tants i tants encontres similars arreu de pobles i ciutats.

era

Era l'observança dels tres caps coberts amb els corresponents cobrecaps identitaris.
Era la digna senilitat deixada veure damunt de cada una de les tres esquenes.
Era, segurament, el diari encontre amistós que donaria vida ajudant a viure-la.
Ah!, i també era la presència llunyana del present i futur humà casualment captat al fons de la imatge ataüllant allò que en ella hi sortiria i allò que no.
És l'enigma 14, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (6 de 10)

Damunt dels bocinets de la farina pastada, rodolant enrere i endavant el vell corró, les expertes mans del forner aconseguiran la rodona làmina de la base del crespell col•locant, ben enmig, la boleta arrodonida de la melmelada que conté el modern envàs del tàper, a continuació una segona làmina amb el forat al mig del diàmetre del didal perquè sobreïxi el farcit del dolç element, donarà un cop acabats els últims detalls artístics del contorn, per finalitzat el treball de creació de cada crespell que, acompanyat d'altres, anirà prest a coures al forn de llenya.

la buidor de la feina a mig fer o de la desídia

Aquell jove tronc de tamarell plantat en grup al passeig del mirador del port, no resistí les ventades del nord, est i sud a causa d'un mal arrelament però, damunt de tot per la mancança d'un acurat manteniment municipal, amb la qual cosa ha deixat buit l'escocell sota la reixa metàl•lica del sol urbà.
Aquesta, si més no, singular visió pot resultar optimista i decebedora alhora depenent de qui la miri amb la saviesa de veure sempre el bòtil mig ple o veure'l mig buit.

dedicat a miquel iceta i eva granados “amb el lliri en la mà” (es diu d'una persona sense malicia i excessivament crèdula)

De nom científic Lilium candidum, el comú “lliri blanc”, un dels incitadors del popular refrany, estimada parella PESECISTA, dins la voràgine twittera del segle XXI, sovint i massa sovint a vosaltres, que tant us agrada dissimular malicies i dogmatismes, el Lilium candidum se us desprèn de les mans.
De tot plegat, dóna fe la notícia a VilaWeb: George F. Will: “El PSC enalteix un periodista que ataca l’avortament i les feministes, nega el canvi climàtic i justifica Abascal”, que es converteix en l’últim episodi de les vostres afinitats amb la mena d’amistats perilloses de la latent i no tan latent extrema dreta on ara, ves per on! a més d’acudir a locals manifestacions ultradretanes,  a cop d’innocents piulades ja us esteu globalitzant.

“arribarem a tornar granots”: es diu quan plou excessivament

A causa del temporal Glòria:
Déu n'hi do!, la que ha caigut, entre altres llocs, damunt dels Països Catalans.
Déu n'hi do!, agosarades o no, les lamentables pèrdues de vides humanes.
Déu n'hi do!, els estralls costaners marítims i els de les torrentades damunt territori, habitacles i camps de conreu.
Sí, tanmateix, Déu n'hi do!, la pèrdua d'animals i animalons a causa d'aquesta punyetera anomenada Gloria, representant apocalíptica del canvi climàtic de difícil credibilitat per aquelles persones que difícilment, per egoisme, són capaces de canviar el rumb cap a la sostenibilitat dins la manera de dirigir el planeta o, per les que, per comoditat, mesquinesa, o tal vegada per impotència, tampoc virem gaire el rumb dins el quefer del dia a dia.
Finalment arribo a tu granota, o granot, que un dia una bona amiga va fotografiar-te mentre, a ritme de Pina-Bauschiana dansa contemporània, estaves força xiroia, o xiroi, en la teva salsa.

era

Era, i de ben segur encara ho serà, el casal d'un lloc amb força variants d'estils arquitectònics.
Era, en principi, un d'aquells atractius indrets suposadament deshabitats que convidaven a tafanejar de bon rotllo,
Era la sobtada aparició d'un falaguer cridaner ca camuflat de pelatge color llenya alertant, tot d'una, la dona que, obrint el portal i ajuntant la cortina, quedà a l'espera de qui i què, érem i volíem. Un cop aclarida identitat i esvaint els dubtes, el record d'una amable conversa, després de prop mig segle, es dilueix en el temps dels temps.
És l'enigma 13, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (5 de 10)

Amb les rajoles hidràuliques del terra i les de València de lluent vernís blanc rodejant el frontal de la porta del forn de llenya, s’hi troba el sobri aparador de fusta, alhora taulell de despatxar,  fidelment exhibint la balança que durant anys i panys continua mesurant el pes de farina, llevat, pa ratllat...., despatxat en petites quantitats per a l'ús quotidià casolà.

l'estàtica referència

És la figuera borda, visible des de la secundària carretera d'obligada, per gratificant, mirada cap a la fascinant bellesa d'un dels elements naturals omnipresents dins l'entorn rural.

ocells (antonina canyelles)

La meva gàbia només

es diferencia de la teva

pel color.

La teva gàbia només

es diferencia de la meva

pel color.

Engronsem-nos

Com coloms sortits del colomar lliures al vent l'1-O a Catalunya la ciutadania fent un acte pacífic de desobediència civil, omplí les urnes votant allò que volien ser com a poble.

La brutal repressió de l'Estat espanyol, primer a empentes, garrotades, puntades de peu..., contra la pacífica població i seguidament, judicialitzant arbitràriament el problema polític, engarjolant representants d'organitzacions civils i polítics en actiu com a colofó d'un judici manegat de falsos testimonis de l'acusació, avui que toca el torn del judici dels caps dels Mossos d'Esquadra, veurem l'avanç en democràcia que han tingut temps d'experimentar jutges i fiscals casposos conservadors del règim dictatorial i monàrquic de la "una grande y libre" .

Mentrestant, fins que la desjudilització del procés català no sigui real i efectiva cap a una solució política, entossudits uns i altres, continuarem balancejant gàbies.

bruna, brusca i brusqui; quin tercet!

Tu Brusca, la del mig, només abans de néixer a Ciutadella, tenies assegurada l'entrada en aquest domicili d'es Castell, on tan sols un, i cap més animal de companyia, des de sempre era la norma.
Tu Brusqui, amb quatre o cinc mesos de vida felinament errant i afamat pel Talatí de Dalt, esperant tot el dia damunt la paret seca que algú diposites trossets de res que t'alimentessin, després d'una nit de trons i llamps, xop com estaves, l'endemà dòcilment vas deixar-te agafar, tal vegada preveient que allí on aniries a parar no seria pitjor d'on estaves.
I tu, Bruna, en un moment donat quan en l'apartament de Ferreries els hi vas fer més nosa que servei, no dic que amb ganes sinó més aviat amb tristesa, van traslladar-te cap aquí, planta baixa amb petit pati acollidor de quatre testos i un llimoner, on encara passes els dies.
Sí, sou un tercet d'animaló sense ales però peluts que a més a més de força avinguts sou força polits i agraïts tal com pot veure's en la imatge d'un bon dia gaudint del recent setmanal canvi de flassades.

era

Era pels voltants dels setanta del segle XX, un trajecte vacacional amb la "transme" cap a s'illa de Menorca.

Era, prèviament, aquella mena d'enrenou i corredisses de  gent passatgera quan algú feia corre la veu que prest el vaixell enfilaria l'entrada per la bocana del port.

Era, la barana de babord i estribord emplenada a vessar de persones contemplant el paisatge bell i singular del port de Maó durant el trajecte dels 7 quilòmetres de llargària; per fer-se a la idea, sempre algú feia la comparança amb la longitud -referint-se només a ella- de la "diagonal" de l'encara grisosa ciutat del port de sortida.

És l'enigma 12, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (4 de 10)

L'equipació del mobiliari de l'anomenat "forn nou "manté, segurament, la fidelitat del dia de la inauguració probablement a les mitjanies del segle passat.
Taulell, vitrines, bufet, prestatgeries mòbils per les safates d'enfornar o desenfornar, omplen l'espai de la botiga envoltada per la característica flairança de pa o pastissos cuits dins d'un forn de llenya.

com caure-hi de quatre potes en la petulància

En l'horitzó dels freds blaus del mar, sovint emergeix un primerenc calent cel rogent decaient, alhora, cap al també fred color blau celeste de l'immens espai.
La foscor de terra ferma enterboleix o no fa tèrbola, la reproducció de la diürna instantània captada per la inèrcia qui sap si, en el fons del fons, per engallar-se donant així peu al fet que es pugui dir: -Per contrastos rai, jo, els he fet i n'he vist de millors.

el pedro, el sánchez, el progresista...

Té raó, elpedrosánchezprogresista, quan creu, i per això ho afirma, que no hi ha res més progressista que "unir España", que "dialogar", que "avanzar" que "bla, bla, bla..." i jo afegiria que, evidentment no hi ha res més progressista que ser-ho d'avui per demà com ell va fer-ho l'endemà de les últimes eleccions generals del 10N. Tot un crak del progressisme.
Avui sabem pels mitjans d'informació que el govern d'elpedrosaáchezprogresista, enceta "la legislatura del diàleg" però, com que tanmateix avui, Puigdemont i Comín s'estrenen com a eurodiputats aquest dilluns, tot gràcies a l'estratègia de l'exili per plantar cara a la feixista raó d'Estat latent a Espanya, la ciutadania demòcrata i independentista seguirà atentament la segona notícia tot esperant escèpticament i innocentment, tal com ja d'adults esperem el regal el dia de reis, que el progressisme del flamant govern de coalició no faci esperar gaire a què l'eurodiputat Oriol Junqueras ocupi l'escó que per dret li correspon així com del mateix progressisme ha de venir l'anul•lació del judici de l'1-O que no l'almoina dels permisos carceraris prolongats entre el progressisme d'allò d'"unir Espanya" "dialogar" "avanzar..."

cagari, corb marí, phalacrocorax aristotelis...

Amb mirada i posat no desafiant sinó que expectant, apuntalat a la vorera del moll sembla que, anellat com estàs, rumiïs allò del fet que el control de tot i de tots, és l'excusa perfecta per decidir cap a on ha d'anar la humanitat i el món.
Un tipus de persona controla per protegir i, un altre, per desprotegir; en el teu cas, dins els moviments de dispersió per la mediterrània, estàs protegit, però... ai l'ast!, en el cas dels humans cada vegada més una desbocada extrema dreta, més que controla, fiscalitza per desprotegir.

era

Era aquell instrument, l'orguenet, amb el qual sense saber-ne un borrall de solfeig tota persona pot fer anar, carregat damunt d'un carretó legalment matriculat i santificat, que anava fent estratègiques parades. 
Era un mateix personatge, amb barret de Panamà, que tirava del carro i en les pauses del camí, feia de músic donant voltes al manubri que segons la Viquipèdia: fa moure sobre el seu eix un cilindre que conté unes pues de diferents formes i mides que mouen al seu torn uns martellets que percudeixen les cordes de piano que hi ha situades a l'interior d'una caixa fent-les sonar. Cada rodet solia tenir deu músiques diferents.
Era la mirada somnolenta o emprenyada de la criatura passatgera damunt del carro, casualment però, sobresortint de la mena de cèrcol viciós característic del proletariat on, de moment, encara el tenien ajaçat.
És l'enigma 12, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, forner (3 de 10)

Siguin diades festives o no, els crespells de l'antic "forn nou" de la menorquina població de Sant Climent, sempre estan a l'abast de la clientela.
D'artesana elaboració i singular format, de moniato o de melmelada, sempre abastaran la clientela satisfent els paladars més exquisits que gràcies als misteris del gustatiu sentit corporal, el gust, mai per mai afartaran a qui té la sort de menjar-los cada dia o de tant en tant.

voluntariats en la nit de reis

Telèfon mòbil en mà, un voluntari coeter esperava l'avís de sortida d'una voluntària reial embarcació.
En aparèixer la il•luminada nau transportadora dels reials voluntaris amb el voluntariós seguici corresponent, 

el fresseig d'enlairament del primer coet, silencià per segons, la remor de veus de criatures i majors que omplien el moll de rebuda i, esvalotats, a l'esclat del sorollós artefacte pirotècnic aplaudiren i escridassaren l'arribada del màgic reialme..., tot plegat, voluntàries innocents criatures -o no- , de ser felices enganyades o amb enganys.