una quotidiana remeiera

Ni que sigui com a benefactora de xacres, caminar serà sempre saludable.

 

cel rogent, pluja o vent i..., para de comptar?

Pels que si sabem l'efecte del cel rogent, però desconeixem la causa del fenomen atmosfèric que el provoca, per poc que tafanegem per la xarxa d'Internet, entre altres toparem amb aquest enllaç on, de científica manera entenedora, ens diuen El perquè dels colors rogencs: Per explicar el perquè de les tonalitats rogenques a la sortida o posta del sol cal recordar que la llum blanca està formada per diferents colors, cadascun amb una longitud d'ona diferent…

 

variables de vegada

A vegades penso que, el que més angoixa és pensar i, a vegades, el que més distreu.

A vegades, veure el pas del temps produeix nostàlgia i, a vegades, entreteniment per tot allò que ha representat.

 

“mirar les teranyines”: estar molt distret badocant

Si com diuen el material més resistent de la natura és el filament que segregueu en la tasca de teixir les vostres teranyines per subsistir en aquest món, res fa estranyar a qui tingui la sort de veure-us treballar, per curiositat més que per distracció, acabi badocant.

 

no deixa de tenir...

 No deixa de tenir encant la pretesa paret seca encimentada.

No deixa de tenir enginy l'aprofitament de pedres de més grandària per estalviar temps de trencadissa o ciment.

No deixa de tenir la sospita de pensar que la procedència de les pedres també hagi sigut d'un dels tants enclavaments megalítics malauradament desapareguts per l'interès lucratiu massa sovint vencedor del respectuós i cultural.

"a destre i a sinistre": a dreta i a esquerra

Per poc que prenguis una iniciativa, sovint, allò que creies estava centrat resulta del tot vacil·lant.

 

un rerefons més del conte “la caputxeta”

Com que en aquell temps sempre pel bosc pasturaven ovelles, el dia que el llop s'encapritxa de la caputxeta tots els ovins varen fer festa grossa  veient que, ni que fos per una vegada, els seus dos botxins -l'home i la bèstia-, es mataven entre ells.

 

 

 

de gènesi canina

Encara que fotis cara d'emprenyat entaforat dins el carret de la compra, segurament aquesta situació t'agrada més que la feinada d'anar tocant de peus a terra ensumant-ho tot.

Si com sembles ets de raça Maltesa, déu-n'hi-do l'aristocràtic historial genètic que acumules no només gràcies al físic sinó que també, arribat el cas, en defensa de qui consideres t'ha escollit com animal de companyia i, com que el llistat de qualitats és tan curiós i llarg, sàpigues que en aquest enllaç, fins i tot la Viquipèdia,  pels qui vulguin conèixer-te millor, fa notorietat del teu pas en aquest món.

 

l’acoquinament

La triada solitud té això, por d’un dia de debilitat perdre el cap i embarcar-te en un creuer.

 

 

"respostejar": tornar respostes, respondre amb insolència

Per no ser grotesc, però sobretot per la por de no augmentar l'incivisme de qui deixava brossa casolana en el camí, va ser el motiu pel qual educadament i públicament demanar-li,  al malparit que ho feia, no utilitzes aquell racó com abocador de fems.

 

de colors i de raigs UV

També semblava que no arribaria mai la sensació tèrmica de gelor al fràgil cos dels coloms, però tot al contrari de la del feixuc estiu ara, pel llenguatge corporal queda clar que el colom del plomatge fosc suporta més bé el fred que el del plomall blanc.

 

la perseverança

Fins i tot l'esforç de gotes procedents de reg o d'un benefactor ruixat resistint-se abandonar la superfície de les fulles ens fa saber que, sense ànim d'emmagatzemar naturals maines, gairebé res ens serà donat.

 

 

"fer-se un cabdell": pegar-li voltes a les coses, no parar de pensar quan u ha d'anar a un lloc o ha de fer alguna cosa

Tot vivint-hi li feia mandra "baixar" a Barcelona per anar a l'antiga merceria per cercar allò que sabia només allí trobaria i, dia sí dia no, s'inventava canviants excuses fins que un dia, tipa donar-hi llargues, decidida va baixar, va entrar a l'emblemàtica botiga i va quedar meravellada veient l'ordenada gamma dels colors dels cabdells amb què sovint,  abans de fer res, es trencava el cap.

 

de jardins i de jocs de criatures

A vegades miro l'entorn quotidià o el recull de notícies televisives com aquella que mira alhora "el jardí de les delícies" d'El Bosco i, "jocs de nens" de Brueghel, uns aiguabarreigs de persones i circumstàncies dins l'espai global comú.

En principi, el quadre d'El Bosco, van anomenar-lo com "una pintura sobre la varietat del món" i el de Brueghel, segons un poema flamenc anònim publicat a Anvers el 1530 per Jan van Doesborch, deia que "la humanitat és comparada amb nens que estan totalment absorbits en els seus jocs i preocupacions estúpides".

Si bé les dues fascinants pintures reflecteixen l'entorn cultural propi de cada autor, no deixa de ser curiosa la diferent intenció didàctica existent entre ells, l'una bucòlica i l'altra realista totalment vigents al segle XXI.

 

què cony fas!?

M'imagino que allò que et passa pel cap és la pregunta de l'encapçalament, però sense imaginar-ho, sé que estàs desitjant m'acosti i t'acaroni per així obtenir, durant l'estona del suau maneig damunt teu, totes les respostes.

 

l'abisme

D’abismal podríem dir la diferencia entre els coneixements a traves de toms enciclopèdics i els del Google d’un ordinador.

 

 

«sempre pesca qui en treu un»: significa que per poc profit que es tregui, ja no s'ha fracassat

Lentament, del port de Maó, anaven desapareixent referents del passat feiner de l'art de la pesca marítima.

Un cop tapiada la porta d'entrada de l'hangar, era de suposar que aquelles persones que pescaven encara que només fos un, deixaven de ser triomfadors per, d'alguna manera passar qui sap si per la crisi o, en el millor dels casos per la jubilació, a formar part de la desfeta laboral activa.