asimetries alliberadores

Amb el color negre la perilla i el nariu dretà, deixes ben palès el caire de sana rebel•lia cap a un pelatge simètric del teu cap.
Els felins sou així, d'aspecte i caràcter harmoniosos però per poc que sigueu observats, se us detecta la sana independència discordant de poder i saber viure en llibertat dins del captiveri d'una llar.

era

Era, deia en l'últim espai de l'etiqueta "era", els afores d'un poble en la fira de bestiar boví força concorreguda per comerciants i visitants.
Era, també deia, l'omnipresència de membres del cos militar portadors dels xarolats negres tricornis damunt la testa.
Era ja, com aportació no va a la imatge d'avui, aquella sensació dins l'ambient de la gent, d'una manifesta indiferència popular cap a la benemèrita (avui diríem fer un Tortosa), tolerant-los la presència que els permisos municipals obligaven a complir, més per imperatiu legal que per afecte o estimació.
És l'enigma 9, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, arader (5 de 6)

Si l'expressió "calaix de sastre" significa conjunt de coses diverses i desordenades, evidentment que aquest banc del taller és un exponent clàssic de la dita.
Ara bé, si ser un "calaix de sastre" també fa referència a una persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats, déu mos guard!, d'aplicar l'adjectiu de confús a qui amablement, un dia, deixà tafanejar i fotografiar el seu obrador.

conservar..., reciclar...

La vella “ORBEA”recolzada a reciclades antigues portes de  cambres d’una estança que existeix –o existia- de fa estona i que ara formen la paret d’entrada del galliner, fan que tot plegat,  per enèsima vegada  ens vingui a la memòria el títol del poema de J.V. Foix, M'exalta el nou i m'enamora el vell.
Tanmateix, per dir-ho de manera  planera sense estilistes complicacions poètiques, és a dir, tocant de peus a terra i, per què no, envejant qui  utilitza bicicleta i vetlla galliner, la dita:   No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita, li escau com l’anell al dit.

“els forasters de madrid et prenen la taula, i et prenen el llit”

Malgrat l'antiga dita popular, tossudament alçada la ciutadania catalana no desisteix en trobar taules de negociació per solucionar problemàtiques cent per cent polítiques esdevingudes, a hores d'ara, no ja encaixaments sinó fugides d'aquest patètic regne d'Espanya que en ple segle XXI ha estat incapaç de treure's del damunt la caspa del feixisme colonialista que, encara avui dia en política, llueixen dones i homes dels partits de dreta i una colla dels de les files socialistes i comunistes.
Si s'arriba, un cop parada la taula serà una de rodona amb mediadors i escribes que transcriguin la negociació amb tots els ets i uts?, o, per obra d'encantament o cansament, serà una taula de tisora com la de planxar per allò de treure arrugues de la foto?, serà una taula amb ales per obrir i tancar segons augmenti o disminueixi el personal dialogant?, serà, aprofitant el Nadal, una taula de torrons i para de comptar?, serà una taula de joc amb asos sota la màniga, vuits i nous, i cartes que no lliguen?, o, com sempre, al cap i la fi serà la taula de nit de l'etern somni de conservar la ¡una grande y libre!, que no deixa ni somiar l'independentisme territorial... en fi, com que de taules, tant com d'interessos n'hi ha un munt, aprofito l'avinentesa per penjar la del Talaiot de Torre Trencada a Ciutadella, malgrat que les esquerdes i trencadisses -més o manco assegurades- aguanta fermament el pas del temps deixant bocabadat a tot déu i deessa que la visiti.
P. D. L'opinió de Bea Talegón Seguin i parlin, que entre altres coses diu: "Sobre la taula, des d'Espanya demanen que tot el que es parli sigui en el marc de la Constitució. Això també ha generat enrenou perquè des del sobiranisme es planteja un diàleg sense limitacions de cap tipus. En qualsevol cas, la llibertat d'expressió queda emparada per la Constitució, així que plantejar idees no hauria de suposar problema", deixa ben clar com, en democràcia, s'hauria de conduir la negociació.

d’animals i d’animalistes

Diria que ets un "pointer" amb tota la regla..., de fet, amb l'afició a la caça de perdius i guatlles que hi ha a l'illa, no seria estrany que qui et cuida t'utilitzi com animal de caça i, si és així, què hi farem?¡¡¡, que no sigui estar al costat dels animalistes donant-los la raó en tots els aspectes de la lluita en favor del dret a la llibertat i vida de tota la fauna territorial..., ara bé, si descartant la caça, t'utilitza com animal de companyia, ENHORABONA¡¡¡, ja que tens, de per vida, assegurada la bona companyia de qui verdaderament estima els animals.

era

Era als afores d'un bell poble mesetari.
Era una de les trobades de l'any on la compravenda o intercanvi d'animals motivava l'afluència de ramaders i bestiar boví que alhora atreia persones encuriosides que aprofitaven l'ocasió per passar un dia tradicional al camp.
Era l'omnipresència vigilant de la guàrdia civil en l'època que l'emblemàtic brillant tricorni de xarol era utilitzat com barret del diari uniforme de servei, substituït ara per la modernitat de gorres o boines més en consonància estètica d'altres internacionals forces de l'ordre públic.
És l'enigma 8, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, arader (4de 6)

Quan dins del taller s'han de traginar d'un cantó a un altre, retalls, trossos o peces de llenya, que millor sistema que utilitzar l'ancià i consistent bell carretó en el seu temps matriculat al consistori segons consta en la placa que encara conserva en la part frontal: "ALAYOR - carritos mano - 1961-1962"

"PEREGRINATIO", touché del president Torra i de l'equip d'advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye al TSJC

Amb dificultat per expressar tot allò que ahir vam poder viure en directe durant el judici contra el president Torra, dubtava amb quines paraules podria sortir-me'n del pas a l'espai d'avui al bloc fins que, llegint el full del calendari se m'ha obert el cel tot i no confessar gaire amb les qüestions de les cartes astrals però, renoi!, ahir casualitat o causalitat el text del diari full, "peregrinatio", la casa novena, si no coincidia, devia d'il•luminar a l'acusat i lletrats de la defensa en cada un dels arguments esgrimits pels membres del tribunal i les acusacions que ahir presidien el TSJC, ridículament i vergonyosament ocupats per castigar amb penes màximes la resistència pacífica a no retirar llaços grocs i pancartes de suport a presos polítics i exiliats, durant l'enèsima campanya electoral del 28-A.
El procés cap a la República independent, una “PEREGRINATIO” de la casa IX saludablement constant encara al segle XXI.

estar en el banc de la paciència (estar en una situació enutjosa que es prolonga sense remei)

Damunt del tristament mal conservat banc de fusta del mobiliari urbà al costat de la parada d’autobús, algú s’ha deixat un rebregat mocador qui sap si, senzillament tot esperant l’arribada del bus, qui sap si, amb compadiment “...i allí, en aquell banc de la paciència..., vaig deixar passar el temps com una riuada de dolor” com deixà escrit Joaquim Ruyra a La Parada.

de fòbia i empatia

Armada de valor vaig enfocar la càmera per captar la feina que tenies per endreçar la tela que una ventada o pluja intensa t'havia fet malbé; amb això vull dir-te que si l'aracnofòbia que pateixo és mala de suportar, la teva voluntat restauradora tot d'una, emocionalment, per empatia la va alleujar.
Qui no pateix (del grec antic ἀράχνη), i a més a més és nici, et farà una i mil brometes pensant que així et curarà...., imbècil!, això només serveix per deixar de confiar amb el graciós o graciosa de torn però, qui no la pateixi però l'entén, t'ajudarà tant com pugui per allunyar l'animadversió amb explicacions i exemples que, a poc a poc, t'ajudaran a entendre que les aranyes són una peça més dels éssers vius tal com les serps, rates, escorpins..., que de fet si mai en la vida la seva presència real o virtual t'han alterat cap de les neurones sensorials, per què una espècie si i altres no?
Ja veus, grossa i negra aranya campestre, el dia de la foto vaig superar la por i ara, superant-la també quan veig la imatge, et dedico un espai al bloc dins l'etiqueta "la gatera" perquè tothom vegi la feinada que t'esperava si volies recuperar la característica teranyina que et serveix de "modus vivendi."

era

Era un pont emmurallat amb l'escenari de fons d'autocars de línia regular entre ciutat i pobles, transitat per sota per un home a peu tirant aferrat a l'arnès de boca del vell cavall que, alhora, tirava del carro carregat de saques que servien de seient d'un home gran, curiosament, mirant el camí passat.
Era un pont transitat pel damunt per una dona, qui sap si de parentesc proper o llunyà dels qui passaven per dessota, amb la característica indumentària que a certa edat, a mesura que s'extingien familiars, feien seva la manera de vestir ja establerta del rigorós color negre, des del mocador de cap, fins al cuir o la franel•la del calçat.
És l'enigma 7, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, arader (3 de 6)

La vella serra de cinta sembla que mai ha deixat de funcionar, això si, escampant en cada posada en marxa serradures i polseguera capaces de camuflar la serra de cadastre i plantilles que pengen de la paret i els trossos de llenya, amuntegats, en espera de ser triats per a qualsevol acabat d'utensili encarregat.

en un raconet de l´arxipèlag, tramuntanada de solidaritat

A vegades una furibunda tramuntana pren iniciativa i en aliança amb una part integrant del pacífic Tsunami Democràtic, a cop de ventada esmicola el que per alguns representa l'orgull patri i per altres el símbol d'un colonialisme destructiu dels drets socials i culturals.
Totalment d'acord amb l'opinió de Vicent Partal "Pensant en gran, lluitant com els més grans" m'hi sumo a l'admiració i respecte cap a cada una de les persones que, en algun moment i lloc, prenen la iniciativa de rebel•lar-se pacíficament exigint la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats que són dones i homes que senzillament pateixen aquesta injustícia per ser demòcrates en l’exercici  social i polític de la seva feina, atenent i canalitzant com cal la demanda de bona part de la ciutadania de poder, mitjançant un referèndum, decidir allò que volen ser com a poble.

aquesta vegada, gràcies pedro sánchez

Aquesta vegada han entrat per les urnes..., gràcies Pedro!
Aquesta vegada, l'espectre del feixisme va entrar per la porta gran amb el permissiu cerimonial el dia de l'exhumació de les restes de Franco..., gràcies Pedro!
Aquesta vegada amb presos i exiliats polítics, l'Espanya comunitària dominada per trets feixistes com els del36 ara avergonyirà la UE... gràcies Pedro!
Aquesta vegada cada una de les proposicions o esmenes de VOX en seus parlamentàries, en ser la tercera força, atemorirà la democràcia i, saps perquè Pedro?, per què alguns formen part del partit per tallar de rel tota mena de llibertat en nom de la "UNA GRANDE Y LIBRE" i d'altres per actuar com a perdonavides als qui acollonits desisteixin d'exigir-les...., gràcies Pedro, ara veurem a quin cantó et posicionaràs, si com en els interrogatoris policials plantant cara al policia dolent o continuant com fins ara cedint al policia bo.

"molt soroll i poques nous": es refereix a persones o coses que tenen molta aparença i poca importància

Us empasseu hores i hores del televisor encès, escolteu noticiaris d'IB3 fins a l'inici dels de TV3, algun tros del ARV de "lasecXta" fins que feu adornar-me'n de la poca soltada i mala llet que poden arribar a tenir, d'aquí ve l'encapçalament de "molt soroll i poques nous" i d'aquí ve, si voleu sectàries també, que gaudim més dels espais d'opinió de TV3 per allò de la pluralitat de la gent que fa tertúlia i, per descomptat, dels espais d'humor capaços de riure'n primer de nosaltres sempre abans que fer-ho dels altres. ...., si, ja sé que m'estic enrotllant com una persiana i que de fet si voleu ocupar l'espai de la imatge de la categoria "la gatera" d'avui, és pel personalíssim missatge de vot que voleu transmetre..., cap problema, ja l'havia penjat, ara només cal pitjar el botó "publica" i en un tres i no res, apareixereu a la xarxa.

era

Era un ampli camí sense asfaltar que baixava cap a Cala Galdana, l'enorme entrada de la mar en la costa deien, superior a moltes badies.
Era un espai sense cap construcció hotelera ni d'apartaments però, projectats, crec recordar-ne un munt que anunciaven en cartells als costats del llarg i, en sentit horitzontal, extens camí aplanat de terra.
Era la deshabitada zona també coneguda com la Cala Santagaldana, que ara acull una de les poblacions turístiques més nombroses de s'illa on avui dia seria difícil prendre una fotografia de la mateixa  panoràmica (captada en dues fa més de 40 anys) sense enregistrar tones i tones de ciment.
És l'enigma 6, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

d'ofici, arader (2 de 6)

Per recollir fruits dels arbres l'escala tradicional d'Hortela, feta amb llenya d'ullastre, no té res d'envejar a les més modernes d'alumini que no sigui la lleugeresa del seu pes doncs, en la resta de característiques les supera
L'Hortela està feta de noble matèria primera, confeccionada manualment una a una, pot dir-se que no hi ha dues d'iguals i, a més a més, un cop t'hi enfiles, la seguretat que dóna d'inamovible gràcies al piramidal triangle de fixació a la terra, fa que qui disposa d'una dins la caseta d'eines no es penedeixi de conservar-la durant anys o, arribat el cas de decrepitud, encarregar a ca l'arader una de nova que jubili la en dècades desgastada pel seu ús. 

si l’ara rei emèrit, com el del conte, anava despullat, ahir el fill també anava nu

Si Juan Carlos I, per “RAZÓN DE ESTADO” va ser rei d’Espanya, això sí, usurpant el títol a son pare Juan de Borbón Battenberg, anava despullat segons criteri de monàrquics de devoció i de republicans de convicció, ara l’hereu de la corona Felipe VI, lluny de tenir la formació que segons la Viquipèdia (1) condicionà el títol del seu pare, l’actual reietó borbònic -curant-se en salut- d’acord amb els convulsius temps mundials visualitzats gràcies a Internet que permet, organitzant-se, erigir a les persones en portaveus d’injustícies i abusos de poder, ahir, els sisè dels felips borbons estoicament distanciat va patir les conseqüències dels manifestants, gent de totes les edats que en actitud d’escarni feren arribar a tot l’Estat i el món que, malgrat bunquertizar el barceloní Palau de Congressos envoltant-lo de cuirassades forces d’ordre públic, per la majoria de catalans i una gran part dels habitants d’Espanya, Felip VI continua essent un Borbó nu.
Ah!, i després d’escoltar l’acurada dicció catalana de qui se suposa serà l’hereva de la corona que aplicadament suposadament l’han obligat a estudiar, efectivament ha estat un detall que també ha afalagat l’independentisme, la qual cosa no vol dir que amb això vesteixi d’una tacada l’avi i el pare i, ni molt menys representi que l’ara nena si en un futur regnes, aniria vestida.
Tanmateix, els ideòlegs borbònics feixistes si volen seguir tirant de la corda, ja poden aprofitar la poliglota capacitat de la princeseta fent-li aprendre el gallec i l’euskera doncs, sí mes no, el dia de demà, junt amb el català, li poden ser útils per treballar en una escola republicana espanyola d’idiomes.
(1) Viquipèdia “El 1969, el dictador Francisco Franco va nomenar-lo el seu successor a títol de rei d’Espanya,[1] en virtut de la Llei de Successió a la Prefactura de l’Estat de 1947, llei que també reconeixia Espanya com a regne. El 22 de juny d’aquell any, les Corts Espanyoles van ratificar el nomenament i davant d’aquestes va ser proclamat príncep d’Espanya i va jurar les Lleis Fonamentals del Regne i els principis del feixista Moviment Nacional, l’ideari del Franquisme.”

la vostra prepotència repressiva, parlant en plata els vostres collons (per salut mental) sempre seran el nostre motiu per fer bromes, parlant en plata per fer-ne conya.

Quins collons que teniu els que denuncieu el Tsunami Democràtic com a organització terrorista, sense aturar-vos a pensar que tal vegada la frase "vosotros, fascistas, sois los terroristas" malauradament està carregada de raó.
Quins collons teniu (i això també va per a tu, Iceta) els que amb un repetitiu ¡¡¡VIVA!!!, als cossos policials us passeu pel folre els excessos de part dels energúmens de cada cos que han buidat globus oculars, han fet trencadisses òssies i considerats hematomes algun fins i tot capaç de rebentar un testicle.
Quins collons que teniu els que ara, demonitzat fins a una sàdica sacietat el pacífic moviment estudiantil autoanomenat Generació 14-O lluitadora perquè el seu futur no sigui mediocre i mancat de valors humans com el vostre (condició que a plaer mesella heu acceptat) sinó per un demà esdevenidor millor en justícies polítiques i socials, condicions indispensables per la distribució de la riquesa i, per damunt de tot, habitar la Terra de manera ecològicament equilibrada.
Per finalitzar l'enuig que provoqueu, quins collons, repeteixo, que d'aquí no a gaires setmanes, dies o hores, vaticino sereu capaços d'atonyinar l'acampada estudiantil i de joves precaris treballadors reivindicativa dels drets humans, detenir-ne algunes persones, empresonant-les i, tot fa pensar que per seguir la norma de la "RAZÓN DE ESTADO", arbitràriament jutjar-les i engarjolar-les durant els anys que una despòtica fiscalia i uns dictatorials jutges els passi pels collons o pels ovaris (que de tot hi ha) sentenciar.
I ara, la conya que ens permet subsistir: seguint el fil del títol i la imatge de l'encapçalament, preneu nota per quant prohibiu fotografiar sortides de sol, acció que de vegades pot ser tumultuosa i per tant sospitosa de terrorisme, que ja tinc, a la vostra disposició, una imatge d'un dels grups que de tant en tant apareixen sota l'escultura "La Porta d'Eos" del sempre enyorat artista Francesc Calvet i Mota, presumptament sediciosos usurpant, captant-lo, el primer raig solar en territori "español", la qual cosa al cap i a la fi, tanmateix, tot fa sospitar d'un cop d'estat contra la solar unitat d'Espanya.