meritòriament cap a l’etiqueta “la gatera” i a la d'“era”

Un dia, com tants dies, hauries d'aixecar-te amb la dèria d’anar damunt les teules de la cotxera a fer de guaita de tot allò que passava o passes pel camí i, així tu moixeta, no per ser de raça aristocràtica sinó per tafanera, vas quedar retratada anys, fa molts d’anys, quan encara el segle XX estava viu dins d’un clixé Kodak dins la Kodak, per la qual cosa bé mereixes formar part de les etiquetes del bloc general “la gatera” i dins l’anomenada “era”.
 

era

Era aquell camp de bàsquet de les instal·lacions esportives del PICADERO J.C. a la carretera de Sarrià de la Ciutat Comtal.

Eren aquells vestuaris on tant fallava l'aigua calenta, quina casualitat, després de l'entrenament de l'equip femení.

Era competir dins la primera categoria nacional entre equips d'altres "regiones" espanyoles molts d'ells sota el comandament de la "sección femenina" amatent sempre de l'ús de la faldilleta obligatòria si jugaves a casa seva amb l'agreujant, més d'un cop, del desig de l'àrbitre i la mesa que, mentre juguéssim, no utilitzéssim el català per les estratègies del joc ni des de dins ni des de fora del camp.

Era aquell marcador manual, vés a saber de quin dia mes i any, vaticinant-nos la victòria sempre que, el malauradament desaparegut trapella de l'Adolf -a l'esquerra de la imatge-, no estigués fent una de les seves alterant, durant el descans de la mitja part, el resultat del marcador.

És l'enigma 65, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

volatilització

Esforçant la imaginació, sovint la intromissió d'una oportuna au diluirà -observant-li el vol- la sensació de l'obligada gravidesa que des de néixer ens acompanya.

 

“quedar de relleu”: resultar ben visible i apreciable una cosa

És el que tenen els indrets feréstecs, l'opció de competir, honestament, la vegetació amb l'entorn petri per aconseguir el gra de rellevància tal qual, aconsegueix, l'arbust del ginebró utilitzant com a reclam, la solemnitat i desvergonyiment del color roig del polit i ben arrodonit fruit. 

 

la nit de dissabte 20-02-2021

La nit del dissabte 20-02-2021, te'n vas al llit pensant en l'última vegada que recordes imatges del carrer Gran de Gràcia fora del dia a dia, eren les de les colles de Sant Medir d'un 3 de març anant en romeria des dels jardinets de Gràcia fins a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola, llençant els romers, caramels, projectant alguns cap al cel perquè caiguessin com pluja damunt criatures i no tant de criatures o alguns, llençats amb mala llet no saps ben bé cap a qui o cap a què i també hi havia, l'esporàdic gest carrincló o, segons per a qui, galant d'aquell home jove -o no tant- damunt d'un cavall o assegut compartint carruatge, pom de violetes en mà dipositant-lo a les mans d'aquella noia -o no tant- espectadora coneguda o a la d'aquella d'aquells ulls de mútua mirada d'atracció instantània.

La nit del dissabte 20-02-2021, després de repassar el rotllo dels bons records d'infantesa o joventut, tot veient per televisió la desfilada, carrer Gran de Gràcia cap amunt, de furgons policials i agents cuirassats d'autoritària mirada qualificada de tot menys d'amor, corrent, porres, escuts i escopetes en mà, rere noies i nois manifestant-se per la llibertat d'expressió o per la llibertat d'acabar amb la fal·làcia d'aquest autoanomenat Estat de Dret que els té estenallats, per les lleis del mercat, a ser submisos als designis i canvis de model de societat acordats en les juntes empresarials de les empreses de l'Ibex 35, vaig pensar que en el seu lloc faria el mateix avivant el foc d'algun contenidor en flames o donant una puntada de peu de gràcia i ràbia al vidre esquerdat d'un aparador d'entitat bancària o de botiga de franquícia.

La nit del dissabte 20-02-2021 després de pensar solidàriament el que també hagués fet pujant pel carrer Gran de Gràcia davant la policia, una no desconeguda amargor precedí abans d'agafar el son tot pensant que malament ho hem anat fent, durant i després la transició, deixant-nos entabanar pels feixistes i capitalistes llops (i llobes) de torn duent disfresses de demòcrates corders.

La nit del dissabte 20-02-2021, era la cinquena nit de protesta per l'empresonament de Pablo Hasél autor de la lletra i música del rap qüestionador de l'Estat de dret espanyol sostenidor de la corrupta i feixista monarquia, i així, posats a reivindicar-ho tot musicalment, el matí d'ahir diumenge, remenant CDs, la troballa de
"Sans la nommer" (revolution permanent) d'en Moustaki , em fa pensar que, sortosament, mentre un bri d'anarquia constructiva sacsejava i sacsegi la part cerebral destinada a l'humanisme, ni abans ni ara aconseguiran que algunes persones ens deixem entabanar.

 

ics o xeix desllorigada

De fet sou un grafiti a l'ampli marc de marès d'una finestra misteriosament tapiada amb una planxa de ferro meticulosament foradada dibuixant una ics, la qual cosa incrementa  el significat X de la qüestió, però, com què al petit mural apareixeu dos simpàtics gatets ajudant-vos per atrapar un d'aquells cabdells de llana o fil que tant us agradava capturar quan encara hi havia mares o àvies teixint jerseis per la família, penso que la incògnita del misteri de la ics, per força s'ha d'interpretar  més aviat en positiu que en negatiu.

 

era

Era una d'aquelles matinals arribades amb la "Transme" a l'estació marítima de Maó.

Era aquell, encara ara, visual contrast de l'emmurallament de la ciutat amb les arrenglerades teulades dels magatzems del moll.

Eren aquells locals dedicats a guardar o intercanviar qüestions pròpies del moviment comercial desenvolupat dins, del de segles, important port mediterrani, és a dir, lluny, molt lluny de l'ara, relegat pel moviment aeri de passatgers i les naus dels polígons industrials, dedicat a l'activitat culinària acompanyada dels sempre parasitaris negocis de les botigues de moda o records típics i tòpics de la Menorca Reserva de la Biosfera, o la d'aquella que algunes, malparides per afany de lucre, persones encara voldrien convertir "Menorca Reserva de la Billetera".

És l'enigma 64, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

 

ja, de bell nou eternament

Si de nou el fustam i rodes del carretó devien fer patxoca, ara, a penes usat el modest estri que transportava de tot, des de llenya fins a barres de gel, s'ha convertit en un d'aquells objectes que, amb el pas del temps, aconsegueixen de ser mirats  com a bell nou ja sigui al racó del taller ja sigui, probablement, a un espai del Museu Popular d'Eines i Aparells dels diferents gremis presencials del poble.   

 

parèntesi de temps al magatzem de vell

Si com diuen una fotografia representa una imatge aturada en el temps, com a mesurador, quina visió amaguen els segons, els minuts i les hores d'un rellotge aturat?

“pel broc gros” (abocar o dir alguna cosa pel broc gros és dir-la sense embuts, tal com raja)

Si fem cas dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14-F d'enguany i les dels 2015, president Carles Puigdemont i 2017, president Quim Torra, i les posem en una balança (si és la de la justícia molt millor), fins i tot, una criatura s'adonaria de la importància de dues coses, primera, la fefaent realitat del fet que sí, que a Espanya i hi ha dones i homes presos polítics i la segona, d'urgent demostració democràtica, la necessitat de celebrar un referèndum pactat on la ciutadania pugui escollir entre ser monàrquics dependents de l'estat espanyol o ser independents i republicans en una Catalunya lliure.

 

sovint

Sovint esteu juganers amistançats, sovint emprenyats.

Sovint coincidiu estones en una mateixa estança, sovint campeu o escampeu la boira per separat.

I, sovint com ara en la imatge, teniu la barra d'ocupar lloc dins del meu espai felinament reptant saber, alhora, fins a on m'arriba la paciència o la grandària de la condició de bleda solejada, incapaç de fotre-us un moc o una puntada de peu.

 

era

Era aquella calavera equina dipositada damunt la paret seca. 

Era aquella  transversal  frase “ser o no ser” shakespeariana abastant  les espècies del planeta.

Era, tret del format, la igualtat característica del component ossi que ens manté, de cap a peus, dempeus mentre l’organisme és viu, sobretot quan la força motriu, als designis o, gairebé sempre desitjos cerebrals,   reacciona favorablement.

És l'enigma 63, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

tres tombs (20 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:

Tancarem la sèrie dels Tres Tombs amb la, simes no, curiosa participació de dos personatges cavalcant damunt dels seus cavalls fent-nos passar pèl cap aquell cacic de torn de l'època dels traginers amb el seu guardaespatlles funcionari de paisà.

Evidentment que tot això forma part de l'imaginari tantes vegades suplidor de la ignorància doncs, en aquest cas, qui sap si en realitat són dos voluntariosos bons homes membres d'alguna de les entitats organitzadores que no s'estan d'aprofitar l'ocasió de fer allò que tant els agrada, l'equitació, trepitjant per un dia, els carrers del barri de Sant Antoni en lloc del circuit dins del Picador o el camí rural d'algun senderi de cavalls.

 

de minimalisme i d'art natura

La pauta o exemple d'una frase curta és el “menys és més” atribuïda a l'arquitecte Mies van der Rohe en la Bauhaus, bressol del corrent artístic minimalista molt emprat, per homes i dones, en totes les facetes de l'art, entre elles l'anomenada com l'"art natura", encara que, de vegades si parem atenció, dins l'anonimat, trobem exemples d'aquest singular art en alguns espais tant o més ben conservats que cuidats.

 

“fer força” (un argument una raó)

A força d'inventiva, l'aigua de pluja que llisqui per l'enginyós canal de teulada, omplirà la cisterna construïda i conservada amb l'afany bàsic de retenir, per no malversar, la imprescindible font de vida que representa el preat líquid caigut del cel cada vegada, malauradament, més absent i escàs damunt del planeta Terra.

instint al cent per cent

Damunt el rocam de la paret del petit penya-segat del moll del port, arrels i brancams enrevessadament sortints els converteixes en la particular selvàtica zona per actuar amb els cinc sentits accelerats al 100/100, i així passes estonetes del dia ara a l'aguait, ara, espantant, més que atrapant, sobresaltades escorredisses sargantanes o volàtils eixerides aus.

era

Era la Festa Major de la vil·la de Gràcia.

Era aquell carrer Progrés guarnit durant la setmana de la Mare de Déu d'Agost.

Era, durant la grisor i repressió cultural franquista, l'oportunitat de mantenir públicament ferma la identitat pròpia mitjançant tàcites contractacions d'orquestres-cobles que compaginaven nits de Ball de Saló amb matins d'Audició de Sardanes força desitjats pels Ateneus Populars d'arreu Barcelona on la secció folklorista d'esbarts dansaires podien lluir-se ara ballant sardanes ara interpretant, segons reflecteix la imatge, l'alegre i sorollós Ball de Bastons, en aquest cas interpretat pels més joves del Casal.

És l'enigma 62, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

tres tombs (19 de 20)

Dins l'etiqueta dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d'avui:

De fet, si atenem la descripció dins l'útil Viquipèdia, tal vegada els bovins serien els primers animals de tir utilitzats en la història, per la qual cosa res d'estranyar veure en la desfilada dels Tres Tombs, la participació d'una parella de mansos bous junyits pel jou suportant, a més a més, el monòton dringar dels picarols, això sí, entre altres llegendes o veritats, representant dignament la constel·lació zodiacal Taure, nom que en la mitologia grega, simbolitza Zeus en forma de toro abans de raptar Europa.

 

per 10 €

Al magatzem de vell fins i tot en el devaluat quadre, la noia del retrat seguia lluint obstinadament l'amable somriure encaixant-lo, segurament per obra i gràcia de qui feia el retrat, amb una positura del llenguatge corporal qui sap si forçada qui sap si natural.

 

“a plaer o a pler” : a poc a poc

Primer seria aquell parell de claus a la paret alternants amb els de ganxo que ja no s'utilitzaven per a sostenir o penjar res. Després per aprofitar-los vindrien testos de penjar emplenats de plantes aromàtiques i, posats a fer, més claus a la paret i més testos per terra i la barana..., tot plegat, com el caliu del sol a l'hivern damunt del cos, un plaer i una treva dins l'enfilall d'imatges emmagatzemades al cervell pel pandèmic drama hospitalari de la COVID-19.