Quan la paraula “cobertura” l’associàvem amb la capa fina de
xocolata que cobria un pastís, o els danys a tercers d’una assegurança, és a
dir, lluny de la dependència global de tenir un telèfon mòbil personal en
actiu, sempre que la “cobertura” ens acompanyi les 24 hores del dia, les
arribades al port consistien a cercar des de la barana del vaixell,
aquella cara familiar amb qui telefònicament des del telèfon fix de casa,
acordàreu, t’estaria esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada