Com sempre passava als finals d’estius dels vuitanta, en
diferents anys els tres vau trobar aixopluc a casa després de dies de romandre
sense sostre.
El ritual era, galleda d’aigua i restes generoses de menjar
prop de l’entrada fins a atrevir-vos a instal·lar, per etapes corresponents,
sota aquest porxo on ja teníeu cada dia l’aigua renovada i els dos àpats de
rigor i així, relaxadament, podíeu contemplar el llarguerut caminet sota quatre
pins que donava al carrer aquell on un dia decidireu deixar de vagarejar per la
resta de la vida i, aquí ve el dilema de saber qui, d’entre vosaltres i
nosaltres, feia més companyia a qui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada