De tant en tant fèiem la matinada passejada visitant el
recinte talaiòtic més a prop de casa. Tu, xalaves d’allò més furgant els
amagatalls de fugaces sargantanes que et passaven a tocar del morro i jo, com
sempre fins ara, m’intrigava saber d’on traurien i com coi de tècnica mourien
les pedres que formen la verticalitat i horitzontalitat de la Taula del poblat.
Amb aquest ritual de tu anar buidant la bufeta lluny de
l’asfalt i ambdues movent l’esquelet per no anquilosar-nos massa, ens ho passàvem
bé, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada