de pics i repicó i de pobresa
Encara, de tant en tant veiem aquella gran anella de ferro
penjada en una porta del carrer que, en absència de l’electricitat per poder
accionar timbres, servia, sota consigna de pics i repicó, t’obrissin l’entrada
o, sota la frase “estar pelat com un picaportes”, definissin el que se'n deia,
se'n diu i per in saecula saeculorum se'n dirà, pobresa extrema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada