Com que encara la memòria no em falla gaire, des de mitjan
segle passat, el record del full del característic bloc de paret d’un
calendari, el Duran o el Maragall, voltant per la taula del menjador, formava
part del conjunt del tassó amb llet i cacau i el pot de galetes maria, del
primer àpat del dia i així, de mica en mica aprenent a llegir, més
m’interessava que em distreia allò que estava escrit al dors: efemèrides,
encreuats, endevinalles, receptes, poemes... sovintejaven per cada un dels dies
de l’any, però, que jo recordi, en cap full dels milers que hauré llegit, el
plaer de trobar, sense embuts, un text independentista com el d’avui m’ha fet
pensar que, tal vegada com que la ciutadania catalana ja s’ha despertat,
aconseguint ser més dels que ells volen i diuen, el poc o molt que quedi per
fer ja està del tot ben encarrilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada