Sempre enfeinada.
Sempre amb el cap cot ensumant trobar la porció d’aliment que t’ofereix
la terra. Sempre destinada al plaer o
angoixa d'haver de parir garrins que comercialitzarà la persona, tenidora de la
teva vida i, finalment també sempre, quan se t’atura la fase de procrear,
atenta observant si, qui s’apropa a tu, té la intenció pacífica de deixar-te
fer o, d’immolació pel consum humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada