Sovint, quan caminava per algun carrer del poble, mig
enfeinada mig enderiada, pensava en la gent jove que, com ara ella,
irremeiablement s'anirà tornant vella.
Tot això i més li passa pel cap perquè recorda que de jove,
trescant pels mateixos carrers mai li va passar pel magí pensar que s'anava
envellint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada