Els ocells, pardals, pits roigs, tords negres que sovintegeu el teulat de la llenya per cruspir-vos el pa esmicolat pensant en vosaltres, vull creure que sou uns porucs quan tot d'una alceu el vol si apareix el moix, però quan en presència de qualcú sortiu volant, vull pensar que, alhora sou, tímids i prudents. Tímids per pensar que pensem que ens esteu robant i prudents per si de cas, malintencionadament, duem una pedra la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada