Egua, mig deslletat dus, nit i dia, el poltre al teu costat alliçonant-lo segons paràmetres equins, però..., ell, feliç de dependre de tu no sap el que tu i jo sabem que, arribant-li el sobreany se les haurà de veure amb la mena més o menys agressiva d'ensinistrament humà fins a aconseguir fer-li canviar la dependència, la qual cosa no sabem si el farà més o manco feliç del que ara és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada