Dins la mig enrunada casa de camp, presidint el dalt d'una arcada, un enigmàtic adminicle encadenat penjava a plom. Amb l'ajuda de la solidesa del vell marès, sense tenir ni folla del que era, un cop més la frase de J.V. Foix, M'exalta el nou i m'enamora el vell, acredità l'estona de contemplació del misteriós estri.
A vegades com en la visualització d'una obra d'art si el conjunt t'agrada, tampoc s'han de fer gaires escarafalls si no entens ben bé la finalitat de l'artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada