Quan tot pensàvem que anava bé, crèiem que més o menys,
anava.
Quan tot deixà d'anar, més o menys pregàvem perquè tot anés
bé.
Quan el prec encara ressona, escrostonades realitats fan
adorar-nos-en del fet que gairebé mai hi havia un "quan" que anés bé,
només ho pensàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada