Del Lliure, bons records que ja és molt. Un d’ells
contemplar pel Nadal, la posada en escena de “La nit de les tríbades” de Per
Olov Enquist, Anna Lizaran i Quim Lecina, ara,
desapareguts dels escenaris, de ben segur que ni estaran al cel ni al
purgatori ni a l’infern, llocs imaginaris creats per al teatre de la vida a on
no cal, per a res, anar a parar; a on ells, sí que de ben segur han anat a
parar, és allí, al record emocional de la gent que acut al teatre perquè aquest
sacsegi la mateixa existència o raó de ser i, quan això succeeix, és gràcies al
compromís de la persona autora de l’obra, de la qui la dirigeix i de les que
l’interpreten.
Ahir, diuen que Quim Lecina va deixar aquest món, fa de mal
pair una altra desaparició d’aquell teatre Lliure tan ben parit i estructurat,
flotador de la identitat i cultura catalana durant els anys del maltractament
feixista i postfranquista.
Gràcies Per Olov, gràcies Anna, gràcies Quim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada