Eren aquelles criatures que en absència d'un parc infantil, sense adonar-se d'estar-lo reivindicant, esvalotades, feien d'okupes passant-s'ho d'allò més bé dins l'espai pedregós ple de sots, alts i baixos i vells taulons de fusta que els feia corre la innocent imaginació d'atrevir-se a jugar a tot sense malícia ni males intencions.
Era la vergonya del departament d'urbanisme de tants pobles i ciutats de l'època dels setanta –desena d'anys més enrere i desenes més endavant- d'alentir les millores urbanístiques gairebé sempre a causa d'especular amb el valor, ara a la baixa ara a l'alça, del sòl urbà juntament amb la concessió de l'obra pública o de la privada.
És l'enigma 20, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada