Com sempre: TARD, perquè ja fa dies que presidents d'autonomies van prendre mesures per iniciar el confinament total o parcial de la ciutadania, tancament de bars, terrasses, espectacles...
Com sempre: MALAMENT, perquè la posada en escena del Consejo de Ministros tractant el tema del coronavirus, un cop informada la ciutadania de les mesures d'urgència a les que havien arribat (centralitzar "patriòticament" el control de tot i poca cosa més) més aviat semblava el primer acte d'una funció del teatre de l'absurd d'aquelles de tres actes a quin més hilarant o esperpèntic.
Com sempre: PREPOTENT, perquè amb l'intent d'amagar irresponsabilitats de comandament de governabilitat, ara a cop de decret llei, uns quants PSOEministres (una soprano Margarita Robles i tres tenors Fernando Grande-Marlaska, Salvador Illa i Javier Ábalos) amb suposada professionalitat, assumiran i manaran damunt de tot allò que fins ara han estat banalitzant o cagant és a dir què, com sempre tipus mentalitat colonialista, s'autoproclamaran gestors d'allò que fins ara, forçats per la seva lentitud i inoperància, els responsables de governs autonòmics han hagut d'assumir.
Com sempre però, la ciutadania de peu, alhora que cada vegada més prenem nota de tot el que empastifa els defensors de la "unagrandeylibre" (per allò de saber contra qui i què no hem de defallir defensar-nos), amb cabreig i ironia passarem el dia a dia tot esperant un Godot o un Bolívar doncs, de fet, tal com cantava l'ara emmudit o equidistant Raimon, non, non vine son..., non, non vine son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada