El motiu: Destacant la pregunta: “amb tot el que
passa, perquè no hi ha crema de Bastilla?” de l’entrevista d’ahir al
digital de VilaWeb a Lluís Llach, fa bo
de recordar fets del segle XVIII a casa nostra: “lo pa, lo pa, lo pa”
a iniciativa de dones de Barcelona fartes de suportar privilegis dels de dalt (sempiterns
arbitraris legisladors), succeïts mesos abans dels francesos pel mateix motiu: “a
Versalles, a Versalles”.
La submissió: Ara, tres segles després d'insuficient
democratitzat avanç aconseguit per lluites ciutadanes, topant de nou amb
autoritaris abusos de poder, gràcies a la submissió apresa tenim
una resposta creïble al perquè de la pregunta d’en Lluís, la qual cosa, per
respecte als avantpassats que lluitaren per la dignitat de la ciutadania en
qualsevol lloc del món, però sobretot, per alliçonar la present i la futura en
l’actitud revolucionària de la insubmissió, ens obliga urgentment, sostenint
fermament el testimoni heretat, a saber desaprendre'ns de les comoditats de
l’après vassallatge ciutadà, decisió personal que, si més no per salut mental,
va a missa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada