Era el joc i la complicitat d’una confiança mútua de
sentir-se estimats perquè tots dos s’estimaven.
Eren aquell gat golafre més que afamat i el pare fent-se el
desmenjat endarrerint la ingesta de la botifarra fent sonors xsts!!!,
avortant la intenció del moix fins a permetre’l atrapar la minsa porció del cul
de la salsitxa que expressament li deixava al plat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada