brusqui

Brusqui, els altres peluts, les goses Mur, Bruna i la moixa Brusca, que un dia habitaren la casa, feren l’últim alè de vida a dins d'ella, cosa que tu no has pogut o volgut fer perquè d'ençà de mitjan desembre no has tornat a casa..., malgrat tot, Brusqui, el platet amb pinso està al lloc de sempre.

Brusqui, des del segon dia de no aparèixer, la recerca ha estat intensa sigui donant veus pel veïnat o a través del Facebook propi o de la protectora d’animals fins i tot des de la comissaria municipal dels “satxos”, tots s’han assabentat del teu perfil físic i portador d’un xip identificador...; així i tot, Brusqui, el platet amb pinso el trobaràs al seu lloc.

Brusqui, la casa sense peluts com tu no és la mateixa, necessita ser posseïda per mentalitats felines que sàpiguen els secrets de cada racó, identificant tots els sorolls mantenint a ratlla els petits insectes o ratolins "okupes", per aquests motius i perquè a mi em distreguin dels buits que generen les absències, aviat, d'aquí a una setmana, dos moixets femelles, mascles o un de cada, entraran a casa de la mà i elecció de qui sabia l’existència de la gatada, amb l’únic suggeriment que triï el parell que durant la juguesca entre germans, semblin els que més tendeixin a arraulir-se. Brusqui, sense perdre l’esperança del teu retorn, la cassoleta amb el menjar sec seguirà damunt la tauleta del racó de sempre fins a assumir que la teva eixida ja era per sempre.