Per als petits i grans d’aquella família rural, cap allà els
setanta, els dies festius, trencant amb el ritme dels laborals, els beneficiava
a tots.
Amb una escolarització obligatòria fins als catorze anys i
la proliferació de naus i fàbriques instal·lades als polígons industrials
contractant mà d'obra assalariada, aquell nucli familiar, trencant el ritme
dels dies feiners gaudien del merescut descans amb l’excepció de l’etern modus
vivendi de l’àvia que, com tantes altres, no deixava de ser el pal de paller
encarregat de recol·lectar, cuinar i omplir-los el plat a taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada