Ferint-te, devia ser la precisió d’un llamp caigut damunt la
base del tronc; més tard violentes ventades s'encarregarien d’afeblir-te tant,
el lligam de les arrels amb la capçada, que obligaren l’emblemàtica copada just
a l’alçada que et permet continuar l'existència a tocar de la Taula que ara,
sense el teu característic gegantí referent d’ullastre acaparador d'escena, ha
quedat, solitària, com la diva pètria del recinte talaiòtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada