dijous, 6 de març del 2025

aquelles girafes dels seixanta al zoo barceloní

Dins del vostre hàbitat, representeu la mena de far d’altres selvàtics animals que, un cop localitzada la testa que el llarg coll us aguanta, segons les intencions els pot servir d’àrea segura d’atacs o bé l’improvisat nord dels carnívors fèlids sempre àvids d’aliment acabat d'escabetxar.

Malgrat tot, enxampades en aquest zoològic com tantes altres espècies salvatges potser teniu aquella no desitjada seguretat que dia rere dia us fa patir la privació de llibertat, mancança ben matisada pel poeta Rainer Maria Rilke en el poema:

La Pantera, al jardí de plantes de París

La seva mirada està del pas de les barres

tan cansada, que ja no reté res.

És com si mil barres hi hagués

i darrere de les mil barres cap món.

 

La marxa suau de passos flexibles i forts,

girant en el cercle més petit,

és com una dansa de força al voltant d'un centre,

on s'alça una gran voluntat narcotitzada.

 

 Només de vegades s'obre en silenci el vel

de la pupil·la. - I aleshores ingressa una imatge:

recorre la tensa quietud dels seus membres

i al cor la seva existència acaba. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada