Sense l’estada dels britànics, probablement el port de Maó, Maó i els pobles d'arreu l'illa no haurien tingut l'esplendorós passat que una mica, el Tractat d'Amiens, s'encarregà d'aturar.
Com sempre, gràcies a la Viquipèdia sabem que: "Durant
el domini britànic Menorca va passar de 16.000 habitants el 1723 a més de
31.000 el 1790, la meitat dels quals eren els de la capital, Maó, i va
experimentar una important expansió agrícola i ramadera —el governador Kane
també va importar ramats de Sardenya i del nord d'Àfrica—. Es va passar del
monocultiu del blat a una agricultura diversificada, amb el cultiu de verdures,
llegums i vinyes i la producció de vi, que en la seva major part eren consumits
pels 3.000 soldats de la guarnició britànica. Quant a la ramaderia es va
duplicar el nombre de vaques, es va multiplicar per deu el de porcs i les
exportacions de llana van passar de 487 quintals el 1775 a 1.600 el 1784. També
es va desenvolupar una marina mercant que va comerciar amb blat comprat a
l'orient, Àfrica del Nord i el Mar Negre, que després venia en els ports del
Mediterrani Occidental, juntament amb mobles de fabricació menorquina influïts
pels estils anglesos. Aquests vaixells en temps de guerra eren reconvertits en
vaixells corsaris."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada