Tal vegada pensant que el minimalista mobiliari urbà quedava pobre, algú fugint del pànic a la pobresa va creure necessari farcir l’espai trencant així el valuós concepte del “menys és més” per anar a parar en el banal costum de la dita popular: Pujar més el farciment que el gall “predominar les coses accessòries damunt les principals”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada