“no tenir un no per a ningú” (persona sempre disposada a fer favors i a cercar solucions pacífiques)

El nom del llagut serveix per a dos exemples de tarannà familiar: pel de la colla ben avinguda (esperem que sigui així) o per la de menys (de fet la més corrent) aquella que per evitar preferències en les possessions, qui mana,  acaba les discussions elevant el to amb un prou!, no se’n parli més, DE NINGÚ!, i s’ha acabat el bròquil.