Què no donaria per notar la presència de tantes estimades absències.
Què no donaria per notar de nou aquella jovenívola insolent confiança de futur.
Què no donaria per notar reviure un cop més la presència de les mateixes mirades i llenguatge corporal d’aquell si és o no és recíproc l’anhel d'estimar.
Què no donaria per notar d’acceptar que tot plegat només és el senil refugi dels records d’allò que creus van ser realitats del passat en el present maldestrament escrites en unes quartilles que, en el futur, ara no saps quan, potser gosaràs penjar-les al bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada