Moixeta, sé que tu també, tens predilecció per aquestes mantes, ja que, quan alguna surt de l’armari, zas!, en un tres i no res t’hi fots damunt; avui, a cau d’orella t’he de dir que també les estimo pel fet de recordar la seva “adquisició” durant algun dels trajectes marítims de joventut per una breu hivernal estança vacacional a l’illa, furtant-les a la “Transme”!, delicte prescrit dins de tot allò que el vent s’endugué.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada