De mica en mica va veure substituïts per nous dissenys els bancs del mobiliari urbà, per això, de tant en tant ordenava a la persona sense papers contractada que li empenyia la cadira de rodes, que el dugués cap aquell antic banc resistent al pas del temps, contemplar-lo li duia bons records semblants a la perseverança de la mala praxi de contractar a baix preu serveis en "negre" malgrat que, això últim, no sabés ben bé per què, a més a més, encara li reconfortava l'ego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada