Al magatzem de vell fins i tot en el devaluat quadre, la noia del retrat seguia lluint obstinadament l'amable somriure encaixant-lo, segurament per obra i gràcia de qui feia el retrat, amb una positura del llenguatge corporal qui sap si forçada qui sap si natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada