“a la cassola, el que li fiques, traus” (la cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients, però no els multiplica)

Quan la modernitat de les bateries de cuina com per exemple, les d’acer inoxidable o d’elegant negre alumini fos, de cop o, a poc a poc, ocupen les prestatgeries del lloc on es couen els àpats, si hi ha sort i sensibilitat, sempre existirà una ànima respectuosa amb la vella cassola de fang, aquella que tot l’aliment que se li ficava cru se’l treia exquisidament cuinat, tot conservant-la perquè de per vida, ocupant un lloc preferent en la casa, segueixi traient la mena d’aliment emocional, aquell tant o més nutritiu que el menjar, que produeixen les plantes silvestres o cultivades.