De vegades no entenc com t'agrada passar el temps, auto confinant-te per tafanejar rere la finestra qui passa o deixa de passar pel carrer.
Tens un pati interior a on botant un mur et plantes dins d'un altre on tens un camarada amb qui us n'aneu de xerinola cap al petit hortal interior de l'exconvent de monges ara seu d'una corresponsalia de Càritas i, qui remou la terra de l'hort per plantar-hi quatre cebes, un parell de tomaqueres, pebrots, enciams, llorer..., diu que, de tant en tant, en veure-us, ja suposa a qui pertany l'autoria de qui en alguna petita zona li remena la terra però, teniu sort, ja que, animaler com és l'home, no li dóna gaire importància si perd una ceba o una patata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada