Una màquina de cosir com aquestes de la imatge no recordo el
temps que fa que era pressent gairebé en cada casa de la família o del veïnat.
Una màquina de cosir com aquestes, sota la tapadora de fusta
o destapada, ocupava un lloc preferent davall d’una finestra que donés a
l’exterior en alguna dependència del pis o planta baixa o, si l’habitacle
disposava d’ella, en un racó predominant de l’envidrada galeria.
Una màquina de cosir com aquestes, de la marca ALFA, REFREY,
SIGMA, SINGER, WERTHEIM… aferrada damunt la tauleta de fusta d’artístics peus
de ferro forjat units en la base per un també artístic pedal per fer anar
l’engranatge de pujar i abaixar l’enfilada agulla mitjançant la roda grossa de
dessota amb la petita del damunt unides per una corretja, era la salvació de
l’economia domèstica sigui per la confecció o reparació de la vestimenta
familiar o, ja sigui per guanyar allò que se’n deia l’ajuda econòmica que
incrementava el precari sou o jornals que entraven dins la llar.
Ara,en algun lloc de la casa, se’n veuen poques de màquines
de cosir com aquestes i, si en alguna hi
és, segurament, és gràcies al fet que encara alguna persona conserva aquell
ancestral gen de generacions que, fent anar amunt i avall el pedal de la
màquina se sentien, no només creativament útils sinó que també socialment
estables.
Rere una màquina de cosir com aquestes, hi ha tota una
història que va des del 1755 fins als nostres dies amb lluita d’invencions,
patents, llicències de fabricació, models de puntades i un gran, etcètera que
fa feredat però, si a alguna persona li pica el cuc de la curiositat
permetent-li dedicar una estoneta, que millor que pitjar l’enllaç a la Viquipèdia , per satisfer-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada