Era aquell terreny proper a les vies de la RENFE.
Era la combinació d'un d'aquells espais buits de caràcter
especulatiu per saturar de
l'institucional barraquisme vertical per a la classe obrera, conservador encara
d'antics precaris habitatges junt amb espais a l'aire lliure emmagatzemadors de
vehicles mig desballestats i piles de fustam útil pel manteniment de les vies
de tren.
Era aquella solitària i llarga corda d'estendre la roba
totalment ocupada per aquelles peces de vestir d'impol·luta blancor i ordenada
classificació que l'endolada dona de negre anava, ara no recordo si penjant-les
o recollint-les.
És l'enigma 35, de les fotos antigues, elucubrar sobre el
lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK
RETINETTE IA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada