Era, aquell modest edifici de quatre arcades compartit pels
del “TODO POR LA PATRIA” i pels de la CASA CONSISTORIAL.
Era d’agrair, aquella visió humana de la bugada de llençols
amb desinhibició estesa al sol enmig dels pals de bandera buits de patriòtics i
coloristes draps simbòlics del feixisme.
Era, aquell també modest cotxe SEAT 850 aparcat davant la
caserna de la guàrdia civil possiblement utilitzat per algun subaltern de vés a
saber quin cacic o influent personatge la qual cosa li atorgava carta blanca per fer-ho o li permetia tenir
molta barra.
Era, ara amb el temps, contemplar la tendresa del nen
gairebé adolescent en pantalons curts traginant dignament, la compra dels
queviures cap a casa quan això, majoritàriament, era tasca del sexe femení.
És l’enigma 38, de les fotos antigues, elucubrar sobre el
lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK
RETINETTE IA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada