conservar..., reciclar...

La vella “ORBEA”recolzada a reciclades antigues portes de  cambres d’una estança que existeix –o existia- de fa estona i que ara formen la paret d’entrada del galliner, fan que tot plegat,  per enèsima vegada  ens vingui a la memòria el títol del poema de J.V. Foix, M'exalta el nou i m'enamora el vell.
Tanmateix, per dir-ho de manera  planera sense estilistes complicacions poètiques, és a dir, tocant de peus a terra i, per què no, envejant qui  utilitza bicicleta i vetlla galliner, la dita:   No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita, li escau com l’anell al dit.