a un constant menyspreu, cada vegada més evident un bon vent i barca nova

Després d'uns dies de dejuni informàtic pel canvi del disc de l'ordinador, i qui sap si per no caure en l'emprenyamenta genètica que afecta els sentiments identitaris, un atac de mandra per obrir la finestreta de l'aparell que t'enganxa a les notícies del món i sentiments propers, m'ha allunyat de l'escriptori bloguer tot reconeixent que he de donar gràcies per l'interès d'aquelles persones que de tant en tant deuen seguir-lo.
Així doncs, reiniciant parides, la d'avui anirà de la denúncia a l'ombra unionista (a vegades contra natura) que les Iceta-des, Valls-citades i Colau-ades són capaces de tramar i d'orquestrar contra el candidat que va guanyar les municipals de l'ajuntament a la capital de Catalunya Ernest Maragall, tot fent galimaties i malifetes per impedir que no només un independentista sinó que també republicà govern s'instal•li a l'alcaldia de Barcelona.
Lleig, molt lleig senyora Colau i senyors Iceta i  Valls, caure en els paranys del govern  d'aquest Estat espanyol –fent-lo costat- que no amaga la malaltissa vinculació que encara manté amb els trets imperialistes i feixistes desafiant fins i tot recomanacions de l'ONU o d'intel•lectuals i pacifistes del món en el sentit de passar-se pel folre denuncies per l'arbitrària praxi i pràctica judicial esgrimida arreu dels fets de l'1 d'octubre, tancant-se en banda a acceptar que el poble català decideixi en referèndum pactat allò que vol ser com a país, si a dins o fora d'Espanya.