“a pintar margallons”, {o ventalls o campanars} (Expressió ofensiva que suggereix una activitat complicada)

Aprofitant la corruptela del cas Gürtel i no la feixista praxi esgrimida pel PP en la qüestió catalana amb l’explícita adhesió de C’s i PSOE -el vergonyós triumvirat del 155- a l’Estat espanyol hem passat una setmana de sotracs polítics amb canvi de govern inclòs…, -el nou executiu, es dedicarà a pintar margallons?
Ara, en principi, els rostres i tarannàs nous a l’escenari del govern espanyol, albiren l’esperança que tot d’una, esmenant els greuges que fa mesos pateixen Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Quim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, com a presos polítics I Carles Puigdemon, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Anna Gabriel i la Marta Rovira com a exiliats i, tot fent justícia, no se’ls apropi sinó que se’ls alliberi d’aquest ultratge constant i penós que dia rere dia duen aguantant, jorns esdevenidors d’un malson difícil de digerir i gairebé, ja, imperdonable, sofriment que molta gent -i cada dia n’hi ha més- també comparteix…, -el govern espanyol, continuarà dedicant-se a pintar margallons?
Tant de bo que la fluïdesa cap al diàleg anunciat, si més no, obri escletxes dins la persistent negativa cap a la celebració d’un referèndum pactat tal com diuen els experts  contempla -filant prim- la constitució del 78, clar que, veient la composició de les persones que integren el govern del PSOE, no serà fàcil ni agradable asseure’s a la taula de les converses tot sabent que al davant trobaran més d’un ministrable cervell de dona o d’home, que voluntàriament per no donar el braç a tòrcer, ignorarà o no farà cas o d’entrada considerarà el tema tabú, d’aquell fet quan l’Estat espanyol, gallejant de democràcia en el seu dia dins la UE, diuen que va signar textos internacionals que l’obligaven a respectar el dret universal d’autodeterminació que tenen els pobles…,-o és que els signants, ja varen pintar margallons per dissimular la ideologia borbònica feixista hereva del passat? 

l'embruixat de pernod

Moixet, cada vegada que et veig somnolent amb els ulls tèrbols i vidriosos ajagut al costat del vell cendrer publicitari del Pernod, se m’acut que si Picasso et fes un retrat, tu també passaries a la posteritat com “l’embruixat de pernod”, en al•lusió al famós quadre del malagueny arrelat a la ciutat Comtal, client habitual dels 4 GATS i que durant l’època blava  va fer al seu amic, Ángel Fernández de Soto, titulat “El bevedor d’absenta”.

diari Ara, banalitzar la injustícia no, gràcies

L’Ara, ha caigut en el parany de convertir-se en premsa mescla del cor i groga.
Premsa del cor: Amb el vídeo, l’Ara, normalitza l’activitat dins de la presó de Junqueras, Romeva i Forn. No calia, qui més qui menys pot fer-se una idea de com deuen dur el dia a dia dins del centre penitenciari, és a dir, dignament intentant mantenir la saludable activitat física i mental necessària per no caure en l’estat d’insubmissió apresa que a tanta gent li agradaria succeís.
Premsa groga: Aprofitant la injusta situació de Presos Polítics, fer conèixer imatges del dia a dia agafades amb una càmera oculta, l’Ara, esbomba el vídeo que, de fet, és el que ens hagués agradat de veure un cop a instàncies d’un judici just dins o fora de l’Estat espanyol, aconseguís la llibertat de les persones que ara, injustament estan patint absurdes mesures preventives de presó i no cal dir-ho, a condició que elles, personalment, autoritzessin la difusió de les imatges.
Si de cas, quan l'estiu quedi enrere, i el mal son de l'excepcional situació de repressió del govern de torn de l'Estat espanyol, faci un tomb en positiu cap a la democràcia, senyores i senyors del diari Ara, ja podreu frivolitzar sobretot allò que, això sí,  els protagonistes i estiguin d'acord.

política fugaç semblança

A vegades, una tifa de ca enmig del passeig que, per incivisme, la persona que té cura de l'animal no recull, duu tanta càrrega metafòrica que, deixant de maleir la mala conducta humana i admirant la piramidal pudent escatològica obra d'art amb el cap escapçat, ens fa pensar en la moció de censura dirigida al PP, guanyada al Congrés dels Diputats per un PSOE recolzat per un poti-poti de partits tips uns de corrupteles i altres, de l'autoritarisme dictatorial d'aquest PP simbolitzat en la imatge per la canina tifa amb la punta escapçada des de ahir  -en el cas de la neoliberal dretana coalició- voluntàriament.

recull d'intencions d'un diminut hort

"Pensant en la glòria, es perd la memòria", així doncs, un arbust de llorer amb el test, per si de cas, tocant de peus a terra.
"Els tomàquets i la sal, són la gràcia dels menjars", cap problema, un parell de tomaqueres de ramellet que amb un polsim de sal comuna, aquella que mai falta a la cuina, un dia o altre n'alegraran l'esmorzar, el dinar o el sopar.
"La sàlvia, salva", no se'n parli més, per allò de salvar la pell, cuidarem la que creix dins del test..., ah!, i com que "per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida" de la tal vegada feminista planta que reacciona els dies d'onomàstiques de dones, li dedicarem per cada santa, un test.
"Encara és verd, és julivert!", mira tu, la de coses que encara estan verdes: democràcia, separació de poders, llibertat d'expressió i fins i tot gairebé de pensament, sense assabentar-me que se'n diuen julivert però..., ara que hi penso, ja entenc aquell afer de la "isla perejil" que si espanyola que si africana.
"Em quedaria a l'ombra d'uns geranis", deia Vicent Andrés Estellés, per la qual cosa, ni que sigui en homenatge a ell, un gerani petit en un test, malgrat que faci poca ombra, la viu verdor de les fulles i la peculiar olor, d'alguna manera suavitzaran la calor.

cinc ,”seran bons de comprovar” i un, “serà bo de recordar” en aquest cas a pere quart

Tot confiant en la dita després de la foscor ve el dia amb bona claror, després de la sacsejada operació de renovar per corrupte, que no tant per dictatorial,  el govern  espanyol del PP capitanejat per M.Rajoy, serà bo de comprovar l'entrellat maquiavèl•lic que utilitzarà el borbònic i feixista poder que des de fa segles dirigeix Espanya, per intentar perpetuar la vella fórmula lampedusiana de "que tot canviï perquè tot segueixi igual". 
Serà bo de comprovar si, complint-les, sortirem de l'entrellat de les ofertes, promeses o bones intencions d'aquest –en teoria- renovat PSOE capitanejat per Pedro Sánchez, el ja flamant president del govern del regne d’Espanya gràcies,  paradoxalment ,als vots decisius de partits  sobiranistes i independentistes.
Serà bo de comprovar quin tracte polític democràtic i per tant humà, rebran a partir del primer consell de ministres que celebri el president Pedro Sánchez, les causes per les quals injustament existeixen presos polítics o exiliats polítics a l’Estat espanyol pel sol fet de ser representants socials i polítics de  part de la població que a Catalunya demana el dret a decidir en referèndum la manera que vol viure dins d’una estructura de país independent, annexionada o, dependenta mesell del regne espanyol, amb el democràtic i senzill dret universal de dipositar el seu vot dins d’una urna.
Serà bo de comprovar la immediatesa o llarg termini que representarà restituir els drets de llibertat de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell i del retorn de l'exili de Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira, rere la imprescindible   revisió de les causes que arbitràriament els han portat a estar injustament on estan en clara situació de presos  polítics, tot confiant no cal dir que la resposta ciutadana recolzant la seva innocència no perdrà cap grau d'intensitat ans al contrari, així com tampoc la dels que, no fugint de la justícia sinó cercant-la dins la UE, en països on la separació de poders sembla que està garantida, estan en situació de persones exiliades polítiques lluitant internacionalment pels drets de tots plegats. 
I, per acabar, serà bo recordar una vegada més els motius pels quals, si al Regne d'Espanya, existeixen presos i exiliats polítics, és per la senzilla raó, entre altres, de plantar cara als coneguts fets i situacions cantats per Pere quart i que en bona parta una gran majoria de la ciutadania nascuda o nouvinguda a Catalunya, els entén i comparteix.
LA SOLUCIÓ DE L’IL.LÚS 
La democràcia sols 
funciona sense trampes 
en els pobles on abans 
de votar-la i engegar-la 
ja l’exercien, de fer, 
per costum i per criança. 
I per això no reïx 
a l’Espanya retardada 
on encara lleven fruit 
caciquismes, tupinades, 
capellanies i feus, 
rebrots d’antigues usances. 
¿Com pot Catalunya entrar 
en la mateixa fornada 
si ella, només per raons 
val a dir-ho--, geogràfiques 
supera cívicament 
el míser estat d’Espanya? 
Que ens deixin, doncs, anar sols 
i podrem, amb el temps i palla, 
ensenyar-los com se fa  
una vera democràcia.

Llavors, i només llavors, 
encetarem el diàleg 
per arribar a ser germans 
però cadascun a casa! 

                          Pere Quart

consentir l'instint

Ui!, sí, mira-te'ls, semblen dos pacífics felins adormits incapaços en sa vida i durant les vint-i-quatre hores del dia de trencar un plat..., llàstima que més d'un matí no et trobis amb la sorpresa de plantes regirades i alguna sargantana escuada i esventrada gràcies a la nit de vetlla i cacera d'aquest parell de consentits, si més no, pel que entenem com el sentit de l'impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat, l'instint, segons el Diccionari català-valencià-balear.