Ningú s’atrevirà a posar en dubte que aquella “España mesetaria” era un crac perquè, abans del maig francès, aquell del seixanta-vuit, a l’altiplà central ja hi havia qui, desafiant aquell “prohibido” del cartell municipal, posava en pràctica la frase “interdit d'interdire” saltant-se la prohibició omplint d’aigua, pots, olles, galledes, i el que fos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada