Ara, passats tres lustres i escaig, però semblant que encara és ahir, després d'estones i estones de tranquil·litat fent al pati allò que en cada moment s'esqueia, adonant-me amb endurança del seu desgast, tot fa pensar que a les parets i murs els agrada, ni que sigui de tant en tant, que mans conegudes o a jornal, els renovin la càlcica vestimenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada