Tal com ara es veu l'antic rellotge públic en reparació, dona peu a pensar si, gravant la circumstancial imatge damunt d'una làpida, no serviria com a símbol visual i poètic de cloenda d'una vida.
Nota: Reconec que la simbologia
mortuòria inspiradora de l'apunt al bloc és la del somni del rellotge de la
pel·lícula d'Ingmar Bergman, Maduixes salvatges, on el protagonista, Isak,
veient un rellotge penjat d'una paret, el qual no té agulles, traient-se el seu
de la butxaca observa que tampoc les té. En aquest moment passa al seu costat
un carro funerari tirat per un cavall. El carro ensopega amb la vorada i un taüt
cau a terra, s'obre i de l'interior apunta la mà del mort. La mà agarra al
protagonista i aquest descobreix amb horror que el cadàver és ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada