Ben mirat, de cara a les perspectives que ens esperen
després del -en tants sentits- feixuc estiu, per afrontar socialment i
laboralment aquesta tardor i aquest hivern, pot ser que, emulant el costum
nàutic, prenguem nota d'instal·lar prop nostre, un petit arsenal de cordes per
si de cas, fent cas de la dita popular, poder agafar o facilitar que algú altre
ho faci, un cap de corda alliberador de sobtades angoixes personals
sobrevingudes per la crisi de la mundial pandèmia, acompanyada de la precària
gestió política per combatre-la, que patim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada