Gaudies d'allò més nedant i ho feies com un peix fins i tot, perseguint el corb marí que clissaves, ficant el cap dins l'aigua quan el d'aquest desapareixia de la superfície fugint del perill.
També ens ho passàvem pipa nedant juntes i allò que t'emprenyava de valent, era que canviéssim de direcció i et deixéssim enrere. Tu sempre, en secà o en l'aigua, volies ser capdavantera i ja se sap, caminant, tot d'una t'hi col•locaves però, ai l'ast!, nedant, ja ho tenies més fotut fins quan, el teu grinyolar de plorera, trencant-nos el cor, feia el miracle que ens deixéssim avançar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada